Treballs premiats

Els bacteris: processos d’adaptació i supervivència

Els bacteris: processos d’adaptació i supervivència

Detall

Àmbit temàtic: BIOLOGIA GENERAL
Edició: Premiats 2012

Àrea: Biologia cel·lular

Centre: Institut Lluís de Requesens, Molins de Rei

Autors: Josep Mayol Domingo

Nivell educatiu: Segon de batxillerat

Tutors: Manuel Domínguez Estévez

 

El meu treball, en un principi, té dos objectius: el primer és observar el creixement bacterià condicionat per la temperatura i veure com l’afecta la variació d’aquest factor ambiental. I el segon és observar el creixement dels bacteris en presència d’antibiòtics, fer-los resistents als antibiòtics i comparar el grau de resistència entre diferents poblacions.

Respecte al primer objectiu, compararé el creixement de quatre espècies bacterianes diferents sotmetent-les a diverses temperatures: 39 °C, 25 °C i 5 °C. Respecte al segon objectiu, intentaré determinar si una població de bacteris que ha adquirit resistència a un primer antibiòtic adquireix resistència a un segon antibiòtic més fàcilment en comparació de la població original. En cas afirmatiu, aquest resultat estaria d’acord amb el fet que, durant l’adquisició de resistència al primer antibiòtic, també s’han adquirit en paral·lel mecanismes facilitadors de la resistència que hi participaran durant el tractament amb el segon antibiòtic. A més a més, efectuaré dos mètodes de tinció de bacteris per poder-los observar i diferenciar al microscopi òptic (MO): la tinció de blau de metilè i la tinció de Gram.

Com bona part del treball, la metodologia també està dividida en dos blocs principals. El primer fa referència als mètodes emprats a l’hora de manipular, controlar i tenyir bacteris al laboratori de l’institut. Allà disposem d’un equipament propi d’institut, més bàsic. El que vaig fer va ser fabricar medis de cultiu líquid per sembrar-hi bacteris. Després vaig sotmetre’ls a diferents temperatures de manera continuada i vaig observar-ne el creixement a l’espectrofotòmetre al cap de certes hores. A més, vaig practicar els dos mètodes de tinció de què he parlat anteriorment i que em van permetre diferenciar els bacteris a l’MO.

D’altra banda, també vaig poder treballar en un laboratori d’investigació professional i que, per tant, permet fer moltes més tasques i conté un nombre superior d’aparells i aquests són molt més sofisticats. Allà vaig fer medis de cultiu i vaig sembrar-hi bacteris, aquest cop també en medi sòlid, per tal de dur a terme l’experiment amb els antibiòtics. Tot i que no era necessari, vaig anar fent estocs de glicerol que em permetien emmagatzemar colònies de bacteris, de manera que si hi havia algun imprevist no caldria tornar a començar l’experiment, sinó que podria recórrer a aquests estocs.

–      Totes les espècies de bacteri utilitzades presenten més creixement a 39 °C i, a mesura que disminueix la temperatura, la velocitat de creixement també es redueix. Aquesta conclusió vol dir que, tot i tenir una temperatura òptima de creixement, els bacteris poden adaptar-se per sobreviure, i fins i tot créixer, en temperatures desfavorables (exemple de mecanisme d’adaptació).

–      Utilitzant la tinció de Gram podem diferenciar clarament les espècies grampositives de les gramnegatives. Utilitzant el microscopi també podem distingir els bacils dels cocs, però poca cosa més.

La conclusió és que, per distingir una espècie d’una altra, cal recórrer a tècniques específiques que

varien depenent de les característiques dels bacteris en qüestió.

–           La freqüència amb què cèl·lules d’E. coli poden adquirir resistència a la rifampicina és més alta si aquestes cèl·lules s’han fet resistents abans al trimetoprim. Això podria derivar del fet que, durant l’adquisició de resistència al primer antibiòtic, també s’han seleccionat propietats que confereixen més adaptabilitat a un nou ambient desfavorable, com ara el tractament amb un segon antibiòtic diferent.


Compartiu aquest projecte