Treballs premiats

Anàlisi de la caracterització física dels figurants a Les aventures de Tintín

Anàlisi de la caracterització física dels figurants a Les aventures de Tintín

Detall

Àmbit temàtic: ART
Edició: Premiats 2012

Àrea: Història de l’art

Centre: Institut Montsoriu, Arbúcies

Autors: Martí Amargant Arumí

Nivell educatiu: Segon de batxillerat

Tutors: Teresa Pouplana Fanals

 

Aquest treball se situa en la línia dels estudis que demostren que tots els elements que apareixen en una vinyeta de Les aventures de Tintín són fruit d’un exhaustiu treball de documentació i representació. De la lectura repetida dels àlbums, podem quedar-nos amb la sensació d’haver vist un cambrer dues vegades en llocs ben diferents, o notar que tots els policies tenen un retirada. El que aquí es pretén investigar són aquests personatges que, com els extres d’una pel·lícula, es mouen pel fons de la vinyeta sense ser el centre d’atenció. La hipòtesi d’aquest treball és que aquests extres, aquests figurants, estan tan treballats quant a l’aspecte físic com la resta d’elements que Hergé va introduir en la seva obra. L’objectiu a assolir ha estat descobrir i determinar els patrons que segueix el seu disseny d’una manera numèrica i objectivable.

Per complir els objectius ha calgut detectar tots els figurants de la col·lecció (535). S’han sistematitzat i classificat en una base de dades informàtica. En aquesta base cada figurant té la seva fitxa, on consten dades generals (nom, àlbum, procedència, funció en la vinyeta) i dades específiques sobre la seva aparença física (un total de 20 trets físics distintius). Després d’aquesta fase de recollida de dades s’han agrupat els personatges segons la funció i la procedència i s’ha analitzat si cadascun d’aquests grups tendia a tenir uns trets físics propis, diferents de la resta. Amb aquestes dades s’ha elaborat l’estereotip de cada grup, i s’ha observat en quina mesura aquests estereotips s’allunyen del figurant estàndard. També s’han estudiat altres patrons, com la distribució temporal dels figurants en el temps o la incidència dels diferents grups d’edat i gènere. Tot el tractament de les dades s’ha dut a terme amb un full de càlcul.

Amb l’anàlisi es demostra que Hergé va cuidar amb tots els detalls també la caracterització física dels personatges menys importants de la seva obra, com ja se sabia que feia amb tants altres aspectes. Es compleix la hipòtesi que els personatges que tenen funcions semblants també s’assemblen físicament, i són diferents dels que tenen altres funcions. Això queda comprovat en la comparació entre les distribucions percentuals dels trets en cada grup. S’ha provat que Hergé procurava que cada personatge participés d’un estereotip d’acord amb la seva funció i procedència. Aquesta participació té lloc mitjançant alguns trets que comparteix amb altres personatges que tenen la mateixa funció fins i tot en àlbums escrits amb més d’una dècada de diferència. Al mateix temps, però, s’ha provat l’existència d’una gran diversitat d’individus, fins al punt que en una mostra de 535 personatges en què cadascun està definit per 20 trets físics diferents no hi ha pràcticament personatges idèntics. Hergé fa, doncs, atenció a la caracterització com a individus dels figurants.


Compartiu aquest projecte