Treballs premiats

Aproximació a l’estudi de les relacions personals i literàries de Sebastià Juan Arbó a partir del seu fons arxivístic

Aproximació a l’estudi de les relacions personals i literàries de Sebastià Juan Arbó a partir del seu fons arxivístic

Detall

Àmbit temàtic: FILOLOGIA, LINGÜÍSTICA I SOCIOLINGÜÍSTICA
Edició: Premiats 2016

Centre: Institut Ramon Berenguer IV, Amposta
Autor/s autora/es: Joan Antoni Forcadell Sànchez
Nivell educatiu: Segon de batxillerat
Tutors/es: María Gallego Ferrer


Compartiu aquest projecte

Objectius

– Posar en valor que darrera les dedicatòries manuscrites hi ha la vida literària intensa d’un autor de renom i prestigi literari durant la seva època i àmpliament reconegut per la crítica.
– Sumar, a la reivindicació del valor de la seva obra, un argument relacional que situï l’autor a l’altura del prestigi que les seves amistats tingueren.
– Inventariar el fons documental de dedicatòries manuscrites que es conserven a l’Arxiu Comarcal del Montsià.
– Plantejar una primera aproximació a la investigació arxivística de l’autor que permeti assentar les bases per a futures investigacions.

Metodologia

Partint deles dedicatòries manuscrites trobades en els llibres de la biblioteca personal del fons documental de l’autor, com que no se’n tenia cap referència, per conèixer l’abast total d’autors amb la informació corresponent, així com una transcripció de les dedicatòries, s’ha realitzat un inventari informatitzat exhaustiu per agilitzar la feina i per crear una guia fidedigna a futures consultes del fons. A banda, totes les dedicatòries han estat digitalitzades per il·lustrar l’inventari i facilitar una lectura comparada. El volum total del fons justifica aquesta feina: un total de 442 llibres, de 216 autors, emmagatzemades en 40 caixes. Un cop conegut el contingut dels documents i analitzat, era necessària l’aportació d’altres fonts per contrastar-los, donar-los forma i context. L’Arxiu Municipal de Sant Carles de la Ràpita en conserva el gruix de la correspondència personal, en gran part inèdita, que s’ha considerat la manera més directa de conèixer de prop la naturalesa del tracte i la relació que s’establí entre aquestes personalitats literàries i l’escriptor: 89 personalitats han resultat remitents epistolars, que han estat analitzats i investigats contrastadament amb documents d’hemeroteca, llibres de memòries, enregistraments radiofònics i entrevistes amb testimonis orals. L’exclusió d’autors ha estat una decisió deliberada, conscient i justificada en el treball; s’ha de tenir en compte que és només una aproximació. En la redacció del cos del treball s’ha adoptat un ordre cronològic, que permet resseguir amb una continuitat temporal l’aparició o anihilació d’amistats i les conseqüències a nivell personal i professional que van comportar.

Conclusions

Darrera una dedicatòria hi ha el testimoni sencer d’una vida literària. Cal valorar-les com a documents històrics en el sentit que aporten un nou enfoc a nivell biogràfic, descobrint aspectes ignots, facetes de la personalitat i una visió que trenca amb l’estereotip de l’escriptor ‘local’. Es pot afirmar rotundament amb l’aval de les dedicatòries manuscrites i de la correspondència que fou una personalitat de prestigi a cavall de dues literatures amb una veu de gran influència editorial fins al punt que molts dels narradors que han triomfat en la segona meitat del segle XX ho deuen, en part, gràcies a l’èmfasi que hi va posar en què les grans editorials els publiquessin. Tot això en el marc d’una personalitat amb sòlids principis que passaven per la supervivència mitjançant el treball vocacional, sense atendre a ideologies ni a convencionalismes, encara que suposés més d’un cop etapes d’estretors econòmiques i dificultats per publicar. A aquesta visió del personatge en la seva època es contraposa la recepció que avui dia se’n té, ja que és gairebé un fet consumat que gairebé ningú coneix actualment la seva obra. Les dedicatòries ajuden a donar-ne una explicació que s’expressa en condicionants polítics, com la seva posició neutral en el marc d’una societat i un temps que no admetien una postura conciliadora, i el rebuig que això va generar en certs sectors; personals, per les seves dificultats en les relacions públiques i socials en grans actes pel seu rebuig a la mesquinesa i la hipocresia i la seva incapacitat d’adaptació als nous temps, i lingüístics, pels retrets que se li han fet per haver canviat de llengua literària. Tanmateix, el valor real de la investigació és la represa i l’apertura de línies d’investigació sobre l’autor.