Treballs premiats

Arquetips en mitologia

Arquetips en mitologia

Detall

Àmbit temàtic: HISTÒRIA/GEOGRAFIA/ANTROPOLOGIA
Edició: Premiats 2017

Centre: Escola Joan Pelegrí, Barcelona
Autor/s autora/es: Emma Grau Cabré
Nivell educatiu: Segon de batxillerat
Tutors/es: Ricard Llopt Altés


Compartiu aquest projecte

Objectius

La intenció inicial del treball és donar una possible explicació a les semblances entre la mitologia grecoromana i la japonesa i trobar un hipotètic significat en aquestes coincidències a partir de les teories de Jung. No obstant, aquestes teories serveixen per estructurar el treball de manera que, a la vegada, la comparació mitològica les il·lustra i exemplifica l’aplicació en els mites de les tesis jungianes. Així, l’objectiu de justificar les semblances convergeix amb el de provar que els arquetips poden ser aplicats a mitologies de llocs i èpoques diferents per explicar-ne un significat més enllà de la raó de manera satisfactòria, tenint sempre en compte, però, que no es tracta d’una veritat absoluta, sinó que els mites poden ser interpretats de moltes maneres diferents. Els dos objectius i totes les parts del treball s’entrellacen i es complementen.
En un sentit més ampli, amb aquest treball es vol posar de manifest la importància que poden tenir els mites per entendre millor el desenvolupament de les nostres cultures i les seves arrels, ja que estan íntimament lligats als seus inicis i a la creació de la seva identitat.

Metodologia

La part teòrica consta de les teories de l’inconscient col·lectiu i els arquetips de Jung, extreta directament dels seus llibres Arquetipos e inconsciente colectivo i El Hombre y sus Símbolos, i dels mites de les dues religions esmentades, extrets de: Los mitos griegos de Robert Graves (en base a les obres d’Hesíode i Ovidi entre d’altres), Los Mitos de Japón de Carlos Rubio i Mitos y Leyendas de Japón de F. Handland Davis (els quals fan referència directament al Kojiki i el Nihongi); no obstant, els mites no apareixen com a apartat teòric, sinó ja inclosos en la pràctica a l’hora de ser comparats i analitzats. S’han fet consultes complementàries a altres llibres i webs per contrastar i matisar alguns aspectes del treball.
La part pràctica consta de l’aplicació de les tesis jungianes i la comparació simultàniament, i s’intercala amb la teoria, en la qual es basa tan fidelment com és possible tenint en compte les múltiples possibilitats d’interpretació de cada mite. En tractar-se de teories obertes i subjectes a revisió, la interpretació feta més enllà de la recerca és personal.

Conclusions

L’anàlisi de la teoria jungiana a partir de Roma i Japó fa visible com sentiments plenament humans es reflecteixen en els Herois dels mites com a projecció de l’essència de la societat a la qual pertanyen; el fet que les tesis jungianes siguin aplicables als mites de cultures tan diferents i allunyades entre sí permet, a més, comprovar que no estan subjectes a cap limitació territorial ni temporal, sinó que són, com Jung afirma, vàlides per tota la humanitat.
És cert que es tracta d’hipòtesis indemostrables científicament; no obstant, les semblances existeixen i aquesta explicació les justifica prou bé com per ser digna de ser, al menys, considerada, per molt que no constitueixi cap certesa total. Al cap i a la fi, el significat dels mites forma part de l’ombra de la nostra espècie, la part desconeguda que en algun moment s’haurà d’assumir i entendre: remet als nostres orígens i a les preguntes més humanes, i els dóna una resposta des de la part més íntima de la civilització. Per aquesta raó, sigui quin sigui el mètode d’aproximar-s’hi, val la pena intentar aprendre dels secrets dels mites tant a nivell individual com a nivell de societat.