Treballs premiats

Cel roig a les nits

Cel roig a les nits

Detall

Àmbit temàtic: FÍSICA
Edició: Premiats 2013

Àrea: Astronomia i Astrofísica

Centre: Col·legi Sant Andreu, Badalona

Autors: Maria Jesus Herrero Perez

Nivell educatiu: 2n Batxillerat

Tutors: Rosa Rosell Pardo

Les fites principals d’aquest treball es troben en la recerca de la influència de la llum en relació als cossos celestes. Quin és el límit territorial pel qual es poden fer bones observacions astronòmiques? Gràcies a la pràctica duta a terme, s’ha pogut constatar com influeix la llum artificial nocturna en la percepció visual de les estrelles observables, dels cossos del Sistema Solar i d’Espai Profund. A més, un dels objectius més primordials és transmetre la rellevància dels resultats, ja que la impossibilitat d’observació de cossos de mitjana magnitud és un afer que ens afecta a tots, i està en les nostres mans el solucionar-lo.

Per verificar o refutar la primera hipòtesi, vaig fer un estudi comparatiu entre diferents fotografies preses en 5 platges situades entre Vilassar de Mar i Barcelona. Les fotografies estaven preses més o menys a la mateixa hora i totes les nits amb unes mateixes condicions de seeing, que és l’estat atmosfèric, les condicions de temperatura, humitat, vent, que presenta la zona en què es fa astrofotografia. Què es comparava en les diferents imatges? Les estrelles. Si en una platja hi havia més estrelles que en l’altra, llavors significava que l’augment de la contaminació lumínica havia influït en aquest nombre. Per fer el seguiment més entenedor, vaig escollir 10 constel·lacions, que havien d’ésser comparades. Les estrelles més brillants de les constel·lacions servien per situar les altres estrelles, que tenien més magnitud (més febles).

Per avaluar la segona hipòtesi, va ser necessari l’ús d’un suport tècnic especialitzat, com és un telescopi i una càmera que permetés fer fotografies amb un període relativament llarg d’exposició. Així doncs, vaig escollir un total de 8 cossos celestes de magnitud estel·lar repartida entre -12 (Lluna) fins a 9 (Nebulosa de l’anell). Les atrofotografies van der preses des de dues zones amb destacada diferencia de contaminació lumínica: Vilassar de Mar i Barcelona. Les dues imatges es comparaven (havien de ser preses sota el mateix tems d’exposició i el mateix seeing) i d’aquí s’extreien les conclusions, ja que si a Vilassar de Mar es veia el cos bé i a Barcelona l’observació del cos era dificultosa, es podia deduir que la contaminació lumínica n’era la causant.

De la primera hipòtesi es va poder extreure una conclusió diferent a l’esperada. Gràcies a l’estudi comparatiu de les constel·lacions, es va poder analitzar i deduir que l’augment de contaminació lumínica no era pas proporcional, sinó ordenat i distribuït de la manera següent: les dues primeres platges presentaven un nivell de contaminació lumínica de 4, les dues següents de 6 i la última de 8. D’aquesta manera, les platges individuals per separat no constituïen un augment progressiu o lineal, pel que la primera hipòtesi quedà refutada. D’altra banda, la segona hipòtesi va donar els resultats esperats: a partir del cos de magnitud 4 (la nebulosa d’Orió) en endavant els cossos a Barcelona no es distingien, mentre que a Vilassar es veien perfectament, pel que la hipòtesi quedà verificada. Donades les conclusions vaig voler fer consciència dels resultats.

Val la pena tota l’energia invertida en llum artificial a les nits?

Val la pena si per aquest motiu hem perdre una de les vistes més meravelloses del cel, que és el cel estrellat?

No són tan sols els astrònoms els que tenen privilegi d’observar la cúspide celeste.

Tots en tenim dret i ganes, és a les nostres mans decidir apagar els llums.


Compartiu aquest projecte