Treballs premiats

Com es calculen les prediccions econòmiques? Anàlisi i predicció de sèries temporals

Com es calculen les prediccions econòmiques? Anàlisi i predicció de sèries temporals

Detall

Àmbit temàtic: MATEMÀTICA
Edició: Premiats 2012

Àrea: Estadística i investigació operativa

Centre: Escola el Cim de Vilanova i la Geltrú, Vilanova i la Geltrú

Autors: Carles Domingo Enrich

Nivell educatiu: Quart d’ESO

Tutors: Roser Armengol Santacreu

 

Objectius

1) Valorar la importància que tenen les prediccions en l’economia actual.

2) Donar a conèixer mètodes, alguns de senzills i d’altres de més complicats, per fer prediccions a partir d’una sèrie de valors coneguts.

3) Aplicar aquests mètodes a dades reals per veure com responen i per comprovar que no només funcionen en situacions hipotètiques concretes.

4) Aprendre a analitzar l’error que han tingut les nostres prediccions i aprendre a trobar el mètode òptim per a cada sèrie temporal. Això inclou fer una bona valoració dels resultats de les nostres

prediccions i intentar comprendre i adaptar-se a les variacions sobtades de la sèrie.

5) Quan sigui possible, extreure informació sobre l’evolució futura de la variable estudiada.

El treball va començar amb una cerca d’informació sobre mètodes economètrics de predicció, tant per Internet com en biblioteques universitàries. Si hagués d’esmentar una font especialment útil, probablement seria Operations Management: Strategy and Analysis, de L. Krajewski i L. P. Ritzmann. Després d’un llarg contrast d’informacions, vaig començar a redactar durant gairebé un mes la part teòrica. Les fórmules no les vaig introduir de bon principi, sinó que vaig editar-les quan ja havia acabat d’escriure el treball. Havent escrit aquesta primera part del treball, vaig posar-me a buscar possibles sèries reals de variables econòmiques que jo pogués utilitzar per predir. Des d’un bon principi, ja tenia clar que volia treballar amb quatre situacions diferents per conèixer tipus diversos de sèries temporals i també tenia clara l’estructura que tindria cada estudi: introducció (on es presenta la variable econòmica que volem estudiar), càlcul de prediccions (el nom ho diu tot), avaluació de resultats (on s’analitzen i s’intenten comprendre els resultats que han tingut les nostres prediccions) i predicció més enllà de les dades (on, un cop ja hem trobat el mètode idoni, elaborem unes prediccions sobre el que esperem que li passarà a la variable a partir d’aquell moment). Finalment vaig escollir el canvi dòlar a euro, l’atur i l’IPC a Catalunya i el PIB a la Xina. En l’ordre anterior, vaig anar elaborant cadascun dels estudis, i en acabar, vaig reflexionar sobre les conclusions generals extretes de tot el procés i les vaig posar per escrit.

L’objectiu del treball era veure i experimentar com calculen els experts els pronòstics per saber com evolucionarà l’economia. Un cop fets tots els estudis, podem concloure que aquesta és una tasca molt complexa i sinuosa. Com que l’econometria no és una ciència exacta, el procés requereix intuïció per interpretar bé el patró de la sèrie temporal, racionalitat per escollir un bon mètode amb els paràmetres adequats, capacitat de reconèixer els errors a temps, voluntat per tornar a començar tantes vegades com calgui i, sobretot, molt de sacrifici. A més a més, els capricis aleatoris de la demanda poden fer que, després de moltes proves i d’aconseguir un mètode de predicció ajustat a la perfecció, a l’hora de la veritat es produeixi una alteració en el patró de la sèrie que faci que totes les fórmules i els índexs se’n vagin en orris. Això pot suposar en alguns casos la pèrdua de diversos milions d’euros i la crítica acarnissada dels que han tingut pèrdues. Però hi ha una idea de caràcter més essencial que també podem extreure dels conceptes i dels estudis que he treballat: les matemàtiques, que molts cops semblen excessivament teòriques i fins i tot inútils, tenen múltiples aplicacions reals d’una gran utilitat. En aquest cas, per mitjà de fórmules matemàtiques he pogut ajustar-me a l’evolució d’una variable real, situada fora d’un món teòric on tot encaixa a la perfecció. Basant-me en el present he aconseguit endevinar el futur amb més o menys exactitud. Si no conegués el mètode amb què es fa això, podria arribar a pensar que es tracta de màgia pura o d’engany, però només són combinacions de mitjanes.


Compartiu aquest projecte