Treballs premiats

Control d’una cadira de rodes per mitjà del parpelleig

Control d’una cadira de rodes per mitjà del parpelleig

Detall

Àmbit temàtic: ENGINYERIA I ARQUITECTURA
Edició: Premiats 2018

Centre: Escola Sant Gervasi, Mollet del Vallès

Autors: Clàudia Platel Fanés, Lihao Guo Yang

Nivell educatiu: Segon de batxillerat

Tutor: Xavier Valldeoriola Mas


Compartiu aquest projecte

Objectius

Amb aquest projecte volem donar a conèixer una tecnologia emergent i amb grans perspectives de futur com són els sistemes BCI (Brain-Computer-Interface).

Les aplicacions d’aquestes són gairebé universals, com per exemple: detectors de somnolència per a una persona conduint, o el control de dispositius electrònics. En el nostre cas, com a objectiu principal, pretenem donar una manera alternativa de moviment a aquelles persones que per motius d’accidents traumàtics o paràlisi muscular són impossibilitades de tenir una mobilitat independent, creant així una interfície cervell-computadora que substitueixi el tradicional mètode del joystick. Una manera que no depengui del control muscular directe i que puguin ser capaços d’utilitzar gracies a que conserven les seves capacitats cognitives; per tant, que aquestes persones guanyin autonomia. D’aquesta manera, millorar el seu estil de vida i el de les persones del seu voltant.

 

 

Metodologia

La metodologia seguida en aquest treball ha estat iterativa, comença amb la recerca de la informació i el contrast d’aquesta amb persones especialitzades en els diversos àmbits del nostre treball.

Llavors començàrem un extens treball de camp, que consistia en una gran quantitat de proves sobre la cadira. El principal problema era comprendre com funcionava el joystick, per així poder substituir-lo. Vàrem haver de fer una enginyeria inversa per esbrinar-ne el seu funcionament.

Vàrem idear diverses solucions per substituir aquest sistema i vàrem desenvolupar aquella que ens va donar resultats positius. Vam haver d’elaborar un sistema que no fos detectat per la pròpia cadira, perquè aquesta no fallés per cap anomalia.

Paral·lelament, vàrem fer les connexions Bluetooth amb el sensor  i l’Arduino per iniciar la transmissió de dades entre ambdós i vàrem escriure codi que rebés la informació del sensor i donés les ordres de moviment a la cadira. A més, vàrem

dissenyar una aplicació mòbil per mostrar per pantalla les variables rebudes des del sensor i servir de suport pel control de la cadira de rodes. Així doncs, amb una combinació de parpelleigs forçats i l’atenció com a mètode de confirmació, la persona seria capaç de moure la cadira.

El nostre resultat va complir l’ objectiu fonamental: contribuir en la mobilitat d’una persona amb discapacitat motriu.

Conclusions

A partir d’entrevistes fetes a diversos usuaris, hem adquirit una nova perspectiva del món de les discapacitats per entendre millor el nostre projecte i el seu impacte social.

Totes les persones entrevistades saben dels efectes d’una tetraplegia profunda en la seva vida quotidiana. Coincideixen en què l’autonomia de la persona està fortament compromesa ja que, per moure’s, necessita un sistema de control de la cadira alternatiu al joystick. Algun d’ells es basa en el moviment de la barbeta, si la persona té certa mobilitat al coll, o del moviment dels ulls, que sol estar fora de l’abast de la persona corrent. En la majoria de casos, la seva mobilitat depèn d’una segona persona.

Tots ells comparteixen una visió positiva del nostre projecte, ja que consideren que és una bona idea de concedir major autonomia a la persona. Això no només beneficia a la persona que fa servir la cadira, sinó que també a tothom del seu voltant.

En definitiva, aquestes persones veuen el nostre projecte com a una millora per les persones que pateixen discapacitats mòbils. Així doncs, podem afirmar que el nostre projecte ofereix una millora en l’autonomia de persones amb discapacitats motrius, havent creat un sistema de control alternatiu al joystick.