Treballs premiats

De l’adaptació catalana de l’hexàmetre i el dístic elegíac

De l’adaptació catalana de l’hexàmetre i el dístic elegíac

Detall

Àmbit temàtic: FILOLOGIA/LINGÜÍSTICA/SOCIOLINGÜÍSTICA
Edició: Premiats 2013

Àrea coneixement:    Filologia Grega
Centre:    Col•legi Sant Miquel, Barcelona
Autor/s autora/es:    Oriol Febrer i Vilaseca
Nivell educatiu:    2n Batxillerat
Tutors/es:    Sergi Grau Guijarro

L’objectiu principal de l’estudi és l’establiment de la -pretesament- correcta construcció de l’hexàmetre i el dístic elegíac catalans, que ha estat practicada dissemblantment pels diferents autors o traductors. S’hi discuteixen postulats concrets i se’n proposen de nous més adequats a la mètrica grega. Tanmateix, també hem tractat de discernir les principals diferències que permeten parlar de diferents etapes de traducció i, utilitzant l’estudi sobre l’hexàmetre ribià de Jordi Cors i Meya, hem assajat de comparar prosòdicament les traduccions odisseiques de Riba i Mira. Endemés, i com a afegitó, no ens hem estat de fornir el lector d’una breu introducció a la mètrica grega i a l’hexàmetre i dístic elegíac originals.

Contrast entre la teoria sobre mètrica grega més actuals -les obres de referència de M. L. West i de Guzmán Guerra, així com el lloat tractat de Joan Silva- i els aspectes analitzats en els diferents texts que s’han triat com a mostra: dos de Maragall “la Nausica i la seva versificació dels Himnes homèrics”, corresponents a una etapa primerenca i encara vacil•lant de l’ús de l’hexàmetre; un de Riba “les Elegies de Bierville” i un de Melendres “la monumental Esposa de l’Anyell”, corresponents a l’etapa de consolidació i teorització, i un de Parramon “la seva traducció de Les metamorfosis ovidianes” i de Mira “la nova traducció de l’Odissea”, com a representants de l’actualitat. Els aspectes analitzats als versos, que no poden apuntar aquí a causa de llur extensió, poden ésser consultats a les pàgines 26-27 de l’estudi. Els 2.810 versos escandits per mor de fornir les conclusions de certa autoritat eren presentats en annex; nogensmenys, només hi adjuntem els de la Nausica maragalliana, puix que no poden ésser encabits en 75 pàgines.

Les conclusions, formades per innúmeres argumentacions en qüestions força concretes, tècniques i extenses, acaben establint la -pretesament- correcta construcció de l’hexàmetre i el dístic elegíac catalans. Baldament siguin consultables al capítol de les Conclusions, copiarem aquí els enunciats de les dessús dites qüestions que han estat escatides i que conformen la base de l’esmentada construcció:
i)    Inici de vers,
ii)   Fi de vers,
iii)  Cesures,
iv)  Prohibició de la contracció dels tres primers peus i de la dels dos primers si la cesura no és emplaçada en el quart,
v)   Seqüències interdites,
vi)  Contraccions dels bicipites del segon hemistiqui del pentàmetre i
vii) Encavallament entre dístics.


Compartiu aquest projecte