Treballs premiats

Descobrint el Ripoll

Descobrint el Ripoll

Detall

Àmbit temàtic: BIOLOGIA GENERAL/ZOOLOGIA/BOTÀNICA
Edició: Premiats 2016

Centre: Centre d’Estudis Ramar 2, Sabadell
Autor/s: Clara De La Torre Fernández, Maria Ballester Font, Marc Loarte Musterni,
Alan Bedoev
Nivell educatiu: Segon de batxillerat
Tutors/es: Consol Luque Delgado


Compartiu aquest projecte

Objectius

S’ha fet un estudi ecològic del riu Ripoll, tant de la qualitat de l’aigua mitjançant paràmetres químics i l’observació dels seus macroinvertebrats, com del bosc de ribera i finalment comparar aquests resultats amb l’estat en què es trobava el riu fa dues dècades per poder observar fins a quin punt hi ha hagut una millora. Ens hem interessat per la història del riu, per saber per les diferents fases per les quals ha passat i com han influenciat a l’estat en el qual es troba avui en dia i els usos que s’han donat al Ripoll al llarg del temps.
També ens hem plantejat conèixer la legislació envers el riu dels municipis pels quals aquest passa i quins mètodes i activitats s’han utilitzat i s’estan utilitzant per millorar la qualitat de l’aigua del Ripoll, així com els protocols a seguir per les indústries, hortes i fins i tot la mateixa xarxa d’aigües de la ciutat quant als abocaments.
Un altre objectiu fonamental és, un cop tinguem nosaltres una idea acurada del riu, conèixer l’opinió general de la ciutadania de Sabadell sobre l’estat del riu Ripoll. Volem comparar aquesta opinió amb l’estat real del riu per saber si la idea que tenen els ciutadans és una idea fonamentada en dades actuals i verídiques o està influenciada per l’antic estat del riu.

Metodologia

Per dur a terme els estudis de la qualitat de l’aigua utilitzarem l’índex d’Identificació dels principals macroinvertebrats de la Universitat de Barcelona, el Manual d’identificació de macroinvertebrats de Projecte Rius i Protocols de mostreig dels rius de l’Agència Catalana de l’Aigua. Durant tot el treball procurarem tenir un alt contacte directe amb el riu, és a dir, hi anirem molts cops i procurarem participar d’activitats relacionades amb el seu ecosistema.
Creiem que és fonamental obtenir les dades de primera mà, per la qual cosa ens entrevistarem amb els responsables de l’Ajuntament de Sabadell per a conèixer els assumptes que més es relacionen amb l’administració local i també amb organitzacions externes que tinguin actuacions importants amb el Ripoll. Quant a l’opinió ciutadana, realitzarem una enquesta per a determinar si la nostra hipòtesi es compleix o no.

Conclusions

Els resultats que hem obtingut mostren que encara es troba lluny del nivell d’un riu mediterrani completament sa, la qualitat de l’aigua dels quals no es pot comparar a la del riu Ripoll.
També hem arribat a la conclusió que les condicions fisicoquímiques no són un factor determinant de la quantitat de vida que es troba al llarg del riu, ja que en els tres trams que vam analitzar, aquestes eren molt semblants. El que realment afecta els organismes és el grau d’urbanització i d’activitats humanes a la riba.
Tenint en compte l’estat del riu fa unes dècades, es pot afirmar que, actualment, tot i no tenir un gran bosc de ribera o molta varietat de macroinvertebrats, el riu es troba en bones condicions. No s’hi troben grans contaminants químics (metalls pesants, per exemple), ja que les mesures que es prenen per evitar la contaminació són molt més estrictes.