Treballs premiats

Descobrint la paleografia: Més de 500 anys d’història en un calaix

Descobrint la paleografia: Més de 500 anys d’història en un calaix

Detall

Àmbit temàtic: HISTÒRIA/GEOGRAFIA/ANTROPOLOGIA
Edició: Premiats 2014

Centre: Institut Guindàvols, Lleida
Autora: Núria Preixens Vidal
Nivell educatiu: 2n Batxillerat
Tutora: M. Teresa Quintillà Zanuy

 

 

Objectius:

L’objectiu principal del meu treball ha estat conèixer el contingut d’uns documents inèdits en llatí de fa més de mig mil·lenni que han anat passant de generació en generació en la meva família, transcriure’ls i traduir-los al català.
Un segon objectiu ha estat documentar-me sobre el context del moment i el lloc en què van ser escrits i, d’aquesta manera, conèixer a través d’una font documental directa la manera de viure dels meus avantpassats i els seus veïns d’El Soleràs.

 

Metodologia:

La metodologia ha estat la següent: havent contactat amb persones expertes perquè m’assessoressin, el primer pas fou adquirir les nocions bàsiques sobre paleografia que em permetessin llegir, transcriure i traduir del llatí al català dos dels pergamins de l’arxiu familiar. Paral•lelament, vaig anar recopilant tota la informació possible sobre El Soleràs, Les Garrigues i la Catalunya del segle XV (cf. bibliografia, entrevistes a estudiosos, consulta de l’Arxiu Diocesà, recollida de tradició oral i treball de camp in situ per la zona) per, en un segon pas, contextualitzar els documents i poder analitzar-ne el contingut i mesurar-ne la vàlua en la seva justa mesura. Finalment vaig redactar la memòria, amb la contextualització històrica i documental corresponent i la seva anàlisi des del punt de vista extrínsec i intrínsec, amb l’imprescindible comentari paleogràfic i lingüístic, així com les conclusions, la bibliografia i webgrafia utilitzada per la realització del treball i l’annex.

 

Conclusions:

Pel que fa a les conclusions, he pogut conèixer de primera mà com era una part de la vida quotidiana dels pagesos d’El Soleràs, la vulnerabilitat de la població rural davant les persones econòmicament més poderoses del seu entorn, com eren els rectors, els notaris i els marmessors, que els contractes sempre afavorien la part contractant més forta, que l’església actuava de forma equivalent a les entitats bancàries actuals, que la retòrica lingüística dels documents notarials era molt similar a l’actual i que, mentre algunes institucions socials i familiars han estat vigents fins fa poques dècades, com el dot de les dones, o fins i tot existeixen encara avui en dia, com el càrrec de marmessor, altres són típicament medievals, com el guiatge, la pena de terç o el censal.


Compartiu aquest projecte