Treballs premiats

Edificis fractals? L’aplicació dels fractals al disseny arquitectònic

Edificis fractals? L’aplicació dels fractals al disseny arquitectònic

Detall

Àmbit temàtic: MATEMÀTICA
Edició: Premiats 2012

Àrea: Matemàtica aplicada

Centre: Institut Gabriel Ferrater i Soler, Reus

Autors: Carlos Espinós Garcia

Nivell educatiu: Segon de batxillerat

Tutors: Marisol Arbués Castán

Antoni Vila Corts

 

Parlar de fractals comporta actualment un ventall de perspectives que va des d’una enorme trivialització, basant-se en els aspectes més anecdòtics, fins a una precisió i complexitat inabastables per als no matemàtics professionals. De fet, com a hipòtesi de treball, he partit del fet que el primer dels extrems ha estat una conseqüència del segon, en part ocasionada per la incorporació al llenguatge més o menys quotidià de tot un seguit de terminologia normalment no gaire ben utilitzada, i també per la incorporació de manera poc rigorosa d’alguns «fractals clàssics» en l’imaginari col·lectiu. Les diferents àrees de coneixement no han estat alienes a aquest fet; fins i tot la voluntat de divulgació matemàtica ho ha afavorit en alguns moments.

Al treball vull analitzar l’ús de la terminologia pròpia de la geometria fractal en el camp del disseny en general i el disseny arquitectònic en particular. Però aquesta anàlisi ha començat per una reflexió terminològica i conceptual dins la mateixa matemàtica, que va molt més enllà d’una revisió bibliogràfica comprensiva.

He iniciat l’anàlisi en el mateix camp de la matemàtica, contrastant bibliografia més recent amb bibliografia històrica, bibliografia rigorosa amb divulgativa (matemàtica en qualsevol cas), tot identificant conceptes, aspectes i termes que posteriorment es consideraran crítics, acotant-los i precisant-los, i alhora fent petites aportacions personals des d’àmbits com la programació, i de contrast o d’interrelació entre àmbits.

Un cop identificats els punts de possible conflicte, he seleccionat bibliografia considerada com a representativa del camp darrerament anomenat «arquitectura fractal», i n’he fet una anàlisi detallada prenent com a filtre la perspectiva matemàtica (un cop tancada de manera precisa). Aquesta anàlisi ha comprès tant les teories generals (defensades o criticades per sis autors, un dels quals a partir d’una entrevista personal) com cinc obres concretes. Atès que es tractava d’una anàlisi qualitativa, he anat prenent les mesures adequades de triangulació al llarg del procés.

Aquesta anàlisi crítica del camp de coneixement i de les obres en concret m’ha portat a concloure raonadament (i entrant en detalls concrets que donen suport a la meva argumentació) que en el camp de l’arquitectura la utilització del terme «fractal» i de tota la terminologia, conceptes i aspectes relacionats, no és més que una metàfora, en alguns casos molt ben utilitzada i en d’altres desafortunadament utilitzada. Però en cap cas no es pot considerar una branca que ha sorgit (o s’ha desenvolupat paral·lelament) de la geometria fractal.

Tanmateix, com explico en els primers capítols del treball, he constatat que aquesta utilització ha estat propiciada en part pel mateix procés de desenvolupament de la geometria fractal, i he intentat divulgar no sempre de forma prou afortunada un àmbit de coneixement complex.


Compartiu aquest projecte