Treballs premiats

El cas de ‘La Higiènica’: una metàfora de la Transició a Lleida

El cas de ‘La Higiènica’: una metàfora de la Transició a Lleida

Detall

Àmbit temàtic: HISTÒRIA/GEOGRAFIA/ANTROPOLOGIA
Edició: Premiats 2018

Centre: Institut Marius Torres, Lleida

Autora: Sara Grau Saez

Nivell educatiu: Segon de batxillerat

Tutor: Eduardo López Truco


Compartiu aquest projecte

Objectius

Sempre havia volgut fer un Treball de Recerca que tractés de memòria històrica, així que quan el meu tutor em va parlar del cas de la Higiènica, tan rellevant i a la vegada tan oblidat en la meva ciutat, m’hi vaig llençar de cap.

Volia saber què és el que va passar exactament i per què, i volia parlar amb els testimonis per saber què en pensaven i com ho van viure. Més endavant, quan vaig descobrir les connexions del cas amb l’atemptat d’El Papus’ i el cop d’Estat del 23 de Febrer vaig voler descobrir quina era la connexió entre els tres i que va passar realment a Lleida durant els anys de la Transició.

Metodologia

Del cas de ‘La Higiènica’, quan vaig començar a fer el treball, no hi havia gens d’informació, ni en llibres ni a internet. De fet, si es buscava a Google, no hi apareixia res relacionat fins la setena entrada, que era més aviat vaga. Però a mesura que anava avançant, vaig poder parlar amb el professor universitari Emili Junyent, que em va proporcionar un recull molt extens de retalls de premsa llavors inèdit que havia guardat durant tot aquest temps, juntament amb un article explicant el cas en ordre cronològic. Allò em va ajudar a veure com s’havia desenvolupat tot i qui hi havia estat relacionat, i em vaig posar en contacte amb el principal afectat, Cèsar Alegre. Aquest, content de que per fi algú es tornés a interessar en tot el que va passar quaranta anys enrere, va accedir a quedar amb mi el dia del meu aniversari (tot i que ell això no ho sabia) i em va fer un ‘regal’ de valor incalculable: em va deixar una carpeta que havia estat guardant amb exemplars i fotocòpies dels números originals de la revista, fotografies inèdites i retalls de totes les publicacions on s’havia mencionat el cas. A part d’aquesta gran entrevista, més endavant em vaig posar en contacte amb la professora Antonieta Jarne, agredida en una de les manifestacions en suport a Alegre i màxima experta en  la Transició a Lleida; a la poeta Dolors Miquel, ideadora de la revista original, que al 2016 va viure un cas molt semblant amb el poema ‘Mare Nostra’, i amb Jordi Curcó i Carles Florensa, que en el seu temps van escriure articles demostrant el seu enuig amb la publicació.

Conclusions

Com em va confirmar la historiadora Antonieta Jarne en l’entrevista que li vaig fer, el cas de ‘La Higiènica’ és una metàfora del que havia estat la Transició. En teoria es podia publicar tot, la censura s’havia acabat, però en realitat el franquisme no havia mort, per molt que Franco sí que ho hagués fet. La ultradreta lleidatana es manifestava de maneres violentes, atacant establiments i persones, i en sortien sempre impunes.

Per això, és molt destacable el fet que professors universitaris i escriptors s’arrisquessin tant defensant el jove Alegre.

Així doncs, el cas de ‘La Higiènica’ no tan sols és un interessant exemple de debat sobre la llibertat d’expressió, sinó també una metàfora de la Transició. Dels temps en que el dictador havia mort pero el franquisme seguia viu. Que Cèsar Alegre fos condemnat en un judici celebrat npmés tres setmanes abans que es produís el cop d’Estat del 23-F n’és un indicador. Em sorprén que mai abans s’hagués estudiat el cas, com em va fer saber el mateix Alegre, que estava molt content de que per fi es fes memòria històrica des de la ciutat on va passar tot.