Treballs premiats

El cos diu el que la ment sent

El cos diu el que la ment sent

Detall

Àmbit temàtic: PSICOLOGIA I PSICOFISIOLOGIA
Edició: Premiats 2013

Centre: Institut Ramon Turró I Darder, Malgrat de Mar
Autora: Júlia Crosas Masnou
Nivell educatiu: 2n Batxillerat
Tutor: Eduardo Santana Jiménez

L’objectiu del meu treball era veure què és exactament el que diferenciava el comportament no verbal d’una persona quan es trobava amb algú que coneixia, algú amb qui tenia confiança, que quan es trobava amb algú desconegut o que només coneixia de vista.

Un altre dels meus objectius és fer conèixer als lectors aquest món de la comunicació no verbal i animar-los a que s’hi endinsin, intentant presentar el treball d’una forma amena; ja que aquest món de la comunicació no verbal, per molts és desconegut, i trobo que és molt interessant i útil conèixer-lo i estudiar-lo.

El primer que vaig fer al començar el treball, va ser la recerca teòrica ja que, com ja he dit abans, penso que abans de fer les teves pròpies investigacions sobre un tema l’has de conèixer molt bé. Vaig intentar buscar els llibres més importants i significatius en l’estudi d’aquest tipus de comunicació, els llibres dels autors que ressalten en aquest camp i alhora els llibres més actuals. No tots els autors deien el mateix pel que fa a la comunicació no verbal, així que vaig anar agafant coses de diferents llibres i ajuntant-les. A l’hora de classificar les postures i els gestos, ho vaig fer d’una manera diferent en com ho feien tots els llibres que m’havia llegit. En comptes d’anar gest per gest de cada part del cos i explicar què vol dir, vaig optar per agafar actituds intra i interpersonals i dir tots els gestos que efectuem quan tenim aquella actitud.

Al treball podem veure, que per il•lustrar els diferents gestos i postures, apareixen fotografies de dos nois i dos noies; bé això va ser una iniciativa que vaig tenir per tal de fer el treball més atractiu i amè, vaig demanar a quatre alumnes del meu curs si els faria res fer de ‘models’ per el meu treball de recerca, per tal d’il•lustrar els diferents gestos i postures que formen la comunicació no verbal.

Tenint més o menys enllestida la part teòrica, aplicant en tot moment la informació que havia o.

Potser hi ha gent que s’ha llegit petits manuals i llibres sobre la comunicació no verbal, per tenir una guia per intentar desxifrar el que pensen els altres observant què fa el seu cos. Doncs bé, la primera conclusió que vaig treure del treball, el primer que em vaig adonar va ser que no és tant senzill, que no existeix un significat per cada gest i postura, que cada element de la comunicació no verbal està influenciats per molts factors que fan que no vulguin dir el mateix per tothom qui els efectua.

A part de les quatre categories extretes gràcies a l’anàlisi de les filmacions, la part pràctica em va obrir les portes a noves investigacions, ja que em vaig adonar que pel que fa a la comunicació no verbal, les dones ens comportem diferent que els homes, i es podria investigar si actualment, a la nostra cultura encara existeixen les diferències de gènere.

El treball el vaig acabar amb una situació hipotètica seguida d’una pregunta oberta. Vaig pensar que actualment, cada vegada hi ha més gent que sabria analitzar forces elements de la comunicació no verbal, i que cada vegada hi ha més estudis sobre aquest tema, així que la situació hipotètica que vaig presentar era que si tothom sabés analitzar la comunicació no verbal de les persones, estaríem totalment exposats als altres i viuríem en un món sense secrets. La pregunta era que si realment aguantaríem en aquest món o trobaríem la manera de controlar el que avui en dia fem de forma involuntària.


Compartiu aquest projecte