Treballs premiats

El diable en la literatura. Una anàlisi de la figura literària del diable al llarg de la història

El diable en la literatura. Una anàlisi de la figura literària del diable al llarg de la història

Detall

Àmbit temàtic: FILOSOFIA
Edició: Premiats 2017

Centre: Escola Pia, Sitges
Autor/s autora/es: Gerard Puig Jorba
Nivell educatiu: Segon de batxillerat
Tutors/es: Esther Zarraluki Rubió


Compartiu aquest projecte

Objectius

L’objectiu principal d’aquest treball és analitzar com ha anat canviant la figura del diable al llarg de tota la història de la literatura, des dels orígens bíblics fins al segle XX, mitjançant la lectura i anàlisi d’una selecció de sis obres de la literatura universal on apareix aquest personatge. Aquestes, s’ha intentat, en la mesura del possible, que corresponguessin a èpoques històriques diferents, per a poder-ne realitzar una comparació interessant entre elles. Són les següents:
– La Bíblia: llibres de Job, Zacaries i Apocalipsi.
– La Divina Comèdia, Infern, Dante Alighieri.
– Faust, J. W. Goethe.
– El diable en el campanar, Edgar Allan Poe.
– Les lletanies de Satan, dintre de Les flors del mal, de Charles Baudelaire.
– El mestre i Margarida, de Mijaíl Bulgàkov.

Metodologia

El mètode del treball s’ha basat en l’estudi i anàlisi de com apareixia reflectit el personatge del diable en l’obra, sobretot aspectes referents a la seva forma d’actuar, representació i relació amb el seu paper ‘d’encarnació del mal’ en el context històrico-cultural del llibre. Per a dur-ho a terme s’ha utilitzat la metodologia del comentari de text d’un fragment d’aquesta obra, bàsic en treballs de literatura, el qual consistia en els següents apartats:
– Una introducció, on s’explicita el context històrico-cultural de l’obra.
– Raons per a l’elecció d’aquesta obra.
– Biografia de l’autor, estil i moviment; resum i estructura de l’obra.
– Comentari del fragment, amb un estudi de la representació del maligne en l’obra, justificat a partir del text, comparació amb les altres visions precedents i una conclusió final.
L’anàlisi es basa en reflexions personals i citacions a altres estudis de la mateixa temàtica, fets per altres autors.

Conclusions

La conclusió principal a la que he arribat és que el diable ha sofert un procés d’humanització. Per exemple, en l’antiguitat i l’Edat Mitjana partim de la suposició de l’existència real d’aquest ésser, degut a la gran moral religiosa que impregna la societat. Les persones fan mal perquè el maligne les fa obrar malament. Posteriorment, al Renaixement, amb l’aparició de l’humanisme, s’abandona mica en mica aquesta suposició i el nostre protagonista passa a ser més folklòric que real. En l’Edat Contemporània, amb l’aparició dels grans conflictes bèl·lics i els primers ateismes, el mal passa a ser una facultat inherent en l’ésser humà, més pertanyent a disciplines com l’ètica o la psicologia. Al quedar demostrada la seva irrealitat, el diable es degradat a simple personatge cultural, per tal que diversos artistes l’utilitzin com a recurs en les seves obres. Finalment, és possible que aquesta figura continuï evolucionant al llarg dels propers segles, adaptant-se als nous pensaments.