Treballs premiats

El trencaclosques d’Alícia

El trencaclosques d’Alícia

Detall

Àmbit temàtic: FILOSOFIA
Edició: Premiats 2015

Centre: Institut Miquel Biada, Mataró
Autors: Miriam- Sofia Rico Gámez
Nivell educatiu: 2n de batxillerat
Tutors: Mercè Miquel Vergés

 

Objectius:

Com a objectiu principal, em vaig proposar esbrinar què amagaven realment les dues aventures d’Alícia i quins elements determinaven que les obres fossin escrites per un matemàtic. La primera dificultat que em vaig trobar va ser constatar les moltes diferències que hi ha entre les obres originals i traduïdes. El mateix Carroll va dir que aquestes obres eren gairebé intraduïbles i tenia raó. Un estil literari propi de l’autor i poc convencional que abunda a les històries, anomenat nonsense, les feia intraduïbles. Aquest estil també va ser un obstacle, ja que generalment és difícil d’entendre i captar. Consegüentment, això va portar un nou objectiu, analitzar aquest fet que es deia ‘nonsense’.

 

Metodologia:

La metodologia d’aquest treball de recerca es basa en la investigació d’una hipòtesi. Aquesta hipòtesi és: ‘Els relats de les aventures d’Alícia contenen enigmes matemàtics.’ Amb la finalitat d’investigar aquesta hipòtesi he utilitzat diversos mètodes. He basat la recerca d’informació principalment en la lectura dels dos llibres de Lewis Carroll en diferents idiomes (català, castellà i anglès), de llibres basats en la història original, el suport de diferents pàgines web (oficials i extraoficials) i articles de diferents revistes d’àmbit matemàtic.

 

Conclusions:

Es podrien definir tots dos relats, ‘Alícia al país de les Meravelles’ i ‘A través del mirall i el que l’Alícia va trobar allà’, com jocs lingüístics en si mateixos, on les paraules enganyen per la seva ambigüitat de significat i, a la vegada, dues realitats diferents que es barregen: la fantasia i la veritable realitat. Això fa que quan s’analitzen en profunditat aquestes dues novel·les, s’arribi a la conclusió que només poden haver estat escrites per una ment matemàtica acostumada a deduir ‘partint de l’absurd’.

El veritable enigma que destaca en aquest estudi és el nonsense. Aquest nonsense es troba en diferents llocs. Es pot presenciar en recursos literaris com els jocs de paraules i les paraules-maletí. També es pot contemplar quan ‘humanitzem’ objectes o animals i quan considerem les paraules pel seu significat quan aquest no importa.

El disbarat sempre ha estat associat amb alguna cosa negativa. El fet de trencar les regles de la llengua i la lògica fa que el nostre cervell no l’accepti. El motiu és que el disbarat és un fenomen que no estem acostumats a veure. L’humor que provoca aquest estil literari gairebé desapareix amb la traducció dels relats al català o al castellà. Però, al cap i a la fi, com diria Humpty Dumpty, l’important no són les paraules, ja que el llenguatge és arbitrari i cadascú pot utilitzar el significat que vulgui (cosa que desconcertava a l’Alícia), sinó saber qui mana realment. (en aquest cas, Lewis Carroll).


Compartiu aquest projecte