Treballs premiats

Els adolescents i l’addicció a les xarxes socials: La cara oculta d’Internet

Els adolescents i l’addicció a les xarxes socials: La cara oculta d’Internet

Detall

Àmbit temàtic: PSICOLOGIA I PSICOFISIOLOGIA
Edició: Premiats 2017

Centre: Institut La Llauna, Badalona
Autor/s autora/es: Imanol Olite Crisol
Nivell educatiu: Segon de batxillerat
Tutors/es: Núria Vives Ferrer


Compartiu aquest projecte

Objectius

L’objectiu bàsic sobre el qual vaig construir el meu treball va ser corroborar si la hipòtesi inicial que em vaig plantejar era certa o no. Aquesta hipòtesi és la següent: ‘el col·lectiu adolescent és un col·lectiu vulnerable a desenvolupar una addicció a les xarxes socials, degut a l’etapa de transició en que es troben i als canvis que experimenta a nivell psicològic.’ A partir d’aquest objectiu el meu treball es va basar en esbrinar si aquesta hipòtesi era certa o no. Per tal de poder arribar a aquesta meta em vaig marcar altres objectius a aconseguir. El primer va ser poder recopil·lar tota la informació necessària sobre les xarxes socials, l’adolescència i l’addicció a les xarxes socials, la qual em permetés poder estudiar el tema amb més seguretat i eficàcia. Un cop vaig haver estudiat tots aquests temes l’objectiu que em vaig plantejar va ser esbrinar si la hipòtesi inicial era certa o no, i per fer-ho vaig realitzar el treball de camp, el qual es va basar en dues entrevistes a professionals de l’àmbit de les addiccions, i en una enquesta a 200 joves d’entre 12 i 18 anys sobre els seus hàbits d’ús d’Internet. A partir d’aquí l’objectiu que em vaig marcar va ser el de poder fer un estudi detallat i profund de tota la informació de la qual disposava per tal de poder extreure unes conclusions que em permetessin corroborar si la hipòtesi inicial és certa o no.

Metodologia

La realització del treball l’he dividit en dues grans parts, en les quals vaig utilitzar dues estratègies metodològiques diferents.
Pel que fa al marc teòric vaig dur a terme una recerca bibliogràfica en la qual em vaig informar en primer lloc sobre què són i què signifiquen les xarxes socials, i també sobre les característiques de l’etapa que coneixem com a l’adolescència. En segon lloc vaig estudiar què és una addicció, per després poder estudiar més detalladament què és l’addicció a les xarxes socials, així com tots els aspectes relatius a la simptomatologia, les causes, les conseqüències i els tractaments i les estratègies de prevenció que existeixen avui en dia, entre d’altres aspectes.
La segona part es va basar un treball d’investigació que em va servir per corroborar si la hipòtesi que em vaig formular era certa o no. Aquest treball de camp es basa per una banda en dues entrevistes a dues psicològues clíniques (Alexandra Torres del CSMIJ Joan Obiols de Badalona, i Gemma Mestre de la Unitat de Joc Patològic de l’Hospital de Bellvitge) especialitzades en el tractament de les addiccions , i per altra banda en una enquesta en la qual vaig preguntar a 200 joves d’entre 12 i 18 anys de dos instituts de característiques diferents de Badalona (INS La Llauna i INS Pompeu Fabra)sobre els seus hàbits d’ús d’Internet i de les xarxes socials, per tal de poder determinar el grau de dependència o no de les xarxes socials.

Conclusions

La hipòtesi inicial d’aquest treball ha estat validada. La seva realització m’ha permès aportar arguments prou sòlids com per afirmar que els adolescents, degut a l’etapa en què es troben, i als canvis psicològics que experimenten, són un col·lectiu vulnerable a desenvolupar aquest tipus d’addicció. La validació de la hipòtesi ha estat possible, en primer lloc gràcies a la recerca bibliogràfica i webgràfica duta a terme, ja que tota la informació obtinguda ha servit per corroborar que l’adolescència és una etapa de canvis en la persona, i que aquests canvis, combinats amb factors tals com la recerca de popularitat, la construcció de la pròpia identitat, la necessitat de ser acceptat pels seus iguals i l’ús intens que fan els adolescents de les xarxes, els converteix en un col·lectiu amb risc de desenvolupar una addicció a les XS.
D’altra banda, les especialistes consultades han aportat com a arguments principals la falta de consciència de molts adolescents respecte a les conseqüències que poden comportar les seves accions (en contraposició a la creixent preocupació dels pares, sobretot referida a les XS), l’afany d’aconseguir popularitat i la falta d’una identitat personal totalment consolidada.
Per altra banda gràcies a les enquestes hem pogut elaborar el perfil de l’adolescent prototípic pel que fa a l’ús de les xarxes socials. Les dades més rellevants d’aquest model són: la pertinença a 4 o més xarxes socials, que s’hi connectaria durant una mitjana de 3 hores diàries cada 30 minuts o menys (sentint nerviosime en cas que no hi pugui accedir), i que no seria conscient de la seva dependència.