Treballs premiats

Els anys difícils de la postguerra: fam i misèria a Olesa de Montserrat

Els anys difícils de la postguerra: fam i misèria a Olesa de Montserrat

Detall

Àmbit temàtic: HISTÒRIA/GEOGRAFIA/ANTROPOLOGIA
Edició: Premiats 2016

Cirit: Història, Geografia i Antropologia
Títol del treball: Els anys difícils de la postguerra: fam i misèria a Olesa de Montserrat
Centre: Institut El Castell, Esparreguera
Autor/s autora/es: Josep Daura Casanovas
Nivell educatiu: Segon de batxillerat
Tutors/es: Blanca Mampel Ayuso


Compartiu aquest projecte

Objectius

Un dels nostres objectius en plantejar el treball era veure si les pèssimes condicions de vida de la població durant la postguerra eren la conseqüència lògica d’haver patit una Guerra Civil o es devien a la política econòmica del règim durant la primera etapa del franquisme en què s’imposà l’autarquia. Per altra banda, també ens interessava saber si Olesa, pel fet de ser un poble, encara que amb un component industrial important, i tenir un entorn rural, havia patit menys les restriccions alimentàries i les penúries.

Metodologia

He utilitzat diferents tipus de fonts: fonts orals, procedents de les persones que he entrevistat que ens han donat el seu testimoni sobre la fam i misèria viscuda; fonts documentals, extretes de l’Arxiu Històric Municipal d’Olesa, d’on he tret les fotografies d’Olesa que acompanyen el treball,  i, també fonts bibliogràfiques. Per últim, he consultat l’hemeroteca de diferents diaris, especialment La Vanguardia, per buscar notícies que fessin referència a Olesa o als fets explicats.

Conclusions

Olesa s’insereix en aquest marc generalitzat de penúries. La idea que al camp la vida, encara que difícil, era més suportable que a la ciutat, no la podem validar ja que totes les persones entrevistades comencen el seu relat parlant-nos de la gana que van patir. Suposem, però, que el fet que algunes persones tinguessin un petit hort, un pati on criar bestiar o la proximitat a les vinyes, els permetia obtenir algun producte més que si visquessin a la ciutat. Tot i així, la pràctica de l’estraperlo era habitual, per tant, també eren molts els qui les mancances els portaven a cercar menjar a altres zones. Per altra banda, el dèficit alimentari i la desnutrició portaren a l’expansió de moltes malalties, algunes d’elles amb caràcter epidèmic, com el tifus, la tuberculosi o el mal de les guixes que afectà de prop la població olesana. També hem pogut constatar aquesta escassetat en els registres que es troben a l’Arxiu. Les dades que presentem són prou clares per mostrar el desabastiment de la població.