Treballs premiats

Els conflictes entre la fauna i el conreu de l’arròs al Delta de l’Ebre

Els conflictes entre la fauna i el conreu de l’arròs al Delta de l’Ebre

Detall

Àmbit temàtic: ECONOMIA/SOCIOLOGIA/POLÍTICA
Edició: Premiats 2012

Àrea:   Economia, sociologia i política agrària

Centre: Institut de Deltebre, Deltebre

Autors: Gemma Villalbí Tomàs

Nivell educatiu: Segon de batxillerat

Tutors: Anna Bertomeu Sabaté

 

L’objectiu principal del treball és avaluar l’afectació del cargol poma en comparació d’altres espècies animals que també perjudiquen el conreu de l’arròs del Delta de l’Ebre. Per a una investigació d’aquestes característiques calia estudiar diversos aspectes:

–      Esbrinar la història del conreu de l’arròs en aquesta zona.

–      Conèixer els canvis en les tècniques utilitzades en aquest cultiu.

–      Valorar el pes econòmic d’aquesta activitat al Delta de l’Ebre.

–      Descobrir les principals espècies animals que provoquen pèrdues importants de collita.

–      Valorar els danys causats per cada espècie.

–      Descriure mesures que controlen l’afectació.

–      Contrastar la informació obtinguda dels tècnics amb la dels agricultors.

L’elaboració d’aquest treball m’ha permès conèixer el món relacionat amb el conreu de l’arròs i les principals problemàtiques dels pagesos en una zona on els interessos econòmics de l’home han de conviure i respectar aquest ric ecosistema.

Per poder donar resposta a aquesta qüestió he hagut de recollir informació a partir de:

– Fonts directes (entrevistes a tècnics del Parc Natural; el Departament d’Agricultura; Sanitat Vegetal; l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, IRTA; l’Agrupació de Defensa Vegetal (ADV); Prodelta, i agricultors del Delta).

– Fonts indirectes: llibres, revistes especialitzades i pàgines web.

L’estiu passat vaig començar a recopilar informació. Em vaig adreçar a cada departament especialitzat en una espècie en concret: Al Parc Natural em van informar sobre les espècies cinegètiques i protegides; a l’IRTA (Amposta) sobre els quironòmids; a Sanitat Vegetal (Tortosa) sobre el cargol poma; a l’ADV sobre el Chilo suppressalis i el cranc de riu, i a Prodelta sobre totes les espècies en general. També vaig consultar llibres de la biblioteca municipal i revistes que em van cedir al Parc Natural. Un cop vaig recollir prou informació, vaig haver de fer una selecció de tot el que tenia. Finalment, les entrevistes que vaig fer als agricultors em van ajudar a aclarir idees i a avaluar la importància de cada espècie tractada. L’elaboració d’un projecte hipoteticodeductiu corrobora l’interrogant inicial amb una conclusió quantitativa i qualitativa de dades objectives però provisionals.

D’acord amb la pregunta plantejada a l’inici (L’afectació del cargol poma és tan important com els mitjans de comunicació adverteixen? O, actualment hi ha a la zona altres espècies animals que provoquen els mateixos danys o fins i tot superiors?), cal dir que el següent. L’afectació per part d’aquesta espècie pot arribar a ser molt important en un futur perquè és molt difícil de controlar i eliminar ja que és molt resistent i no es poden aplicar certs productes fitosanitaris que perjudicarien altres espècies de l’ecosistema. Cal remarcar que de moment no s’han produït pèrdues d’arròs destacables per culpa d’aquesta plaga, per tant, hi ha altres espècies que causen més pèrdues, com la polla blava o el flamenc.

Quant a la recerca sobre els dos aspectes de les espècies animals, quina és més difícil de controlar i quina provoca més pèrdues? Pel que fa a les aus, les espècies que provoquen més pèrdues de collita són les espècies protegides: el flamenc i la polla blava. No obstant això, la polla blava és la més difícil de controlar perquè gairebé no s’espanta amb res i torna a entrar als camps de seguida. I respecte a les plagues, els principals responsables de pèrdues econòmiques són el Chilo suppressalis i els quironòmids, tot i que el més difícil de controlar és el caragol poma.

La recerca ha evidenciat la fragilitat de l’ecosistema i la complexitat de les relacions entre biòlegs i agricultors.


Compartiu aquest projecte