Treballs premiats

Els desencadenants de la psicosi en l’adolescència:maltractament infantil i el cànnabis

Els desencadenants de la psicosi en l’adolescència:maltractament infantil i el cànnabis

Detall

Àmbit temàtic: MEDICINA
Edició: Premiats 2017

Centre: Centre Jaume Viladoms de Batxillerat, Sabadell
Autor/s autora/es: Ariadna Bonet Soto, Naiara Linares Trani, Laura Rubio Vidigal
Nivell educatiu: Segon de batxillerat
Tutors/es: Rosa Murgó Bacardit


Compartiu aquest projecte

Objectius

El nostre treball està constituït per dos objectius ben diferenciats però que al seu torn estan realcionats, ja que ambdós tenen a veure amb trastorns mentals en gent jove.
El primer que ens vam plantejar és si existeix alguna diferència en la relació entre el maltractament infantil i les experiències psicòtiques segons gènere en la població adolescent sana. Per altra banda trobem el segon objectiu que fa referència al fet de si existeix una relació significativa entre el consum de cànnabis i les experiències psicòtiques en població adolescent sana i en el grup de malalts, és a dir en el grup de PEP’s.

Metodologia

Primerament vam fer una recerca sobre la psicosi i vam investigar sobre l’anatomia i la fisiologia del sistema nerviós per poder entendre els trastorns mentals i concretament la psicosi incipient.
Un cop recollida tota la documentació, vam iniciar l’estudi pràctic del nostre treball.
Aquest estudi està compost per una mostra de 109 estudiants de primer de batxillerat de l’Escola Jaume Viladoms.
Per poder donar resposta al primer objectiu vam recollir:
-Variables independents, edat i gènere i maltractament infantil (recollit amb el test CTQ el qual diferència maltractament de negligència).
-Variable dependent, experiències psicòtiques (mesurat amb l’escala CAPE-42, la qual serveix per comptabilitzar símptomes positius, negatius i depressius).
Ambdós van ser analitzades estadísticament. Les sociodemogràfiques amb una estadística descriptiva i per comparar-les una correlació de Pearson.
Per resoldre el segon objectiu, fem la comparació amb els hàbits tòxics dels adolescents sans mesurats amb l’Escala CAPE-42 i amb la població malalta mesurats amb l’Escala PANSS.
Finalment per validar la significació dels resultats obtinguts es va aplicar el test T-student.

Conclusions

En el primer objectiu, si mirem la correlació entre la puntuació total del CTQ amb cada dimensió de simptomatologia psicòtica, no hi ha diferències entre gènere, ja que en tots dos el maltractament està correlacionat amb l’aparició de símptomes.
Però si mirem amb detall sí que veiem un comportament diferent entre homes i dones. Hi ha una diferència de gènere en la relació del maltractament infantil i la freqüència de símptomes depressius. La percepció de distrès en relació a la presència de símptomes negatius també presenta diferències respecte el gènere en una població adolescent sana d’estudiants.
És a dir, les noies tenen més símptomes depressius relacionats amb el maltractament, i tenen més malestar davant dels símptomes negatius encara que la seva freqüència no sigui diferent que la dels nois.
I en el segon objectiu veiem que el consum de cànnabis podria induir l’aparició de simptomatologia psicòtica atenuada en població sana, però un cop s’ha patit un primer episodi psicòtic el fet de consumir o no cànnabis ja no es relaciona amb la gravetat de la malaltia.