Treballs premiats

Els sistemes de navegació aèria. Disseny i construcció d’un receptor GPS amb Arduino

Els sistemes de navegació aèria. Disseny i construcció d’un receptor GPS amb Arduino

Detall

Àmbit temàtic: ENGINYERIA I ARQUITECTURA
Edició: Premiats 2017

Centre: Institut Manuel Carrasco i Formiguera, Barcelona
Autor/s autora/es: Iván Sermanoukian Molina
Nivell educatiu: Segon de batxillerat
Tutors/es: Àngel Fontanet Rodríguez


Compartiu aquest projecte

Objectius

Com a objectius conceptuals del marc teòric voldria arribar a conèixer profundament tota una sèrie de sistemes de navegació aèria, especialment aquells més nous o disponibles en un futur pròxim com ara els sistemes de navegació per satèl·lit com ara el GPS nord-americà i el Galileo europeu.
Com a objectius procedimentals, m’agradaria ser capaç d’aplicar els coneixements adquirits en el marc teòric per a aplicar-los de la millor manera possible en la construcció d’un receptor GPS.
El receptor GPS serà capaç de registrar tot tipus de rutes de diferents mòbils mitjançant la captació de dades geogràfiques i experimentals.
Un cop estigui muntat, l’últim objectiu serà provar el seu funcionament en diverses escenes amb característiques diferents i representar les rutes en un ordinador amb el programa Google Earth.

Metodologia

En el desenvolupament teòric, una varietat extensa de llibres i articles tècnics, on la major part són en llengua anglesa, s’han consultat per a contrastar diverses informacions experimentals.
La informació de les diverses pàgines web que s’han aprofitat ha estat contrastada per diverses fonts per tal de que sigui el més objectiva possible.
Per a aprofundir en el tema s’ha realitzat una entrevista a un expert i s’ha assistit a diverses exposicions que podien resultar profitoses.
En el desenvolupament pràctic, el treball de camp i la recerca documental han estat primordials per a la construcció del receptor GPS. Cap projecte és perfecte en el primer prototip i s’han de dedicar moltes hores per al funcionament òptim i precís que suposa trobar els possibles errors del sistema i millorar-lo el màxim possible. En aquesta part el mètode d’assaig i error és representatiu.
Després de la construcció, s’han requerit diversos mòbils (cotxe, avió,…) per a les proves de funcionament.

Conclusions

Encara que pot presentar-se algun contratemps com ara que la bateria es descarregui en la meitat del trajecte o que es desconnecti algun cable, les proves dutes a terme caminant i en cotxe no han estat de gaire dificultat.
El que sí que ha suposat una dificultat molt més gran ha estat utilitzar el projecte a l’interior d’un avió comercial, on qualsevol dispositiu amb cables i llum sembla una bomba a punt d’esclatar. En principi no hi ha problema en emprar un objecte com aquest en un avió segons les normatives establertes per les companyies aèries però mai se sap. Per a qualsevol contratemps que pogués passar, em van recomanar portar un paper explicatiu amb una estructura concreta a seguir.
Malgrat que el meu projecte funciona correctament a l’interior a l’avió, es recomanable el seu ús al costat de la finestreta per a augmentar la quantitat de satèl·lits captats i la precisió de la ruta.