Els vectors invisibles del windsurf

Metodologia

La metodologia emprada ha estat:

-Recerca d’informació en llibres de física bàsica i de física aplicada a la dinàmica de fluids.

-Consulta de treballs de fi de grau, d’estudis d’universitats d’Aeronàutica i Tecnologia.

-Recollida d’informació en pàgines d’Internet relacionades amb el windsurf i la navegació a vela.

-Adaptar la teoria de la vela en general a la navegació en windsurf.

-Esbrinar com dissenyar i imprimir una maqueta 3D.

-Modelar una maqueta en 3D per finalment imprimir-la en una impressora de filament.

Conclusions

Aprendre a navegar en windsurf, seguint les indicacions d’un instructor i amb una mica de pràctica, tots podríem ser capaços de fer-ho. Però en realitzar aquest treball he vist que, malgrat no ser imprescindible saber els principis físics que possibiliten la navegació, si els coneixem i aprofundim en ells podrem obtenir un major rendiment del nostre equip i gaudirem més d’aquest esport; aconseguirem escollir el millor rumb en una regata, aprofitarem al màxim el vent i el perfil aerodinàmic de la nostra vela, i ens podrem anticipar a les possibles reaccions de l’una enfront de l’altre.

Pel que fa al modelatge de la maqueta 3D, he descobert que actualment disposem de programes de disseny assistit per ordinador que permeten construir qualsevol estructura per després imprimir-la en 3D, i impressores que amb diferents materials com el nylon, la resina o el PLA (que és el que vaig emprar jo), permeten fabricar les peces amb una gran precisió i qualitat.

Finalment, crec que els coneixements que he assolit en la realització d’aquest treball milloraran tant el meu rendiment esportiu com la meva capacitat per impartir classes de windsurf en la meva propera tasca com a monitora. Alhora m’encoratgen a iniciar els meus estudis universitaris d’enginyeria i, quan sigui possible, dissenyar i construir les meves pròpies taules i veles.