Treballs premiats

Estudi de la morfologia de la garota de roca o Paracentrotus lividus segons l’estat de l’ecosistema on es localitza

Estudi de la morfologia de la garota de roca o Paracentrotus lividus segons l’estat de l’ecosistema on es localitza

Detall

Àmbit temàtic: BIOLOGIA GENERAL/ZOOLOGIA/BOTÀNICA
Edició: Premiats 2016

Centre: Institut Damià Campeny, Mataró
Autora: Ariadna Fernández Vilert
Nivell educatiu: Segon de batxillerat
Tutors/es: Jose Carlos Boxo Balbestre


Compartiu aquest projecte

Objectius

– Saber identificar in situ a la garota de roca, Paracentrotus lividus perquè no hi hagi errors en la recollida de mostres.
– Identificar in situ una zona de blancall i una zona amb algues perquè són les zones on s’ha dut a terme el treball de camp.
– Aprendre l’estructura interna i externa dels eriçons de mar, mitjançant una dissecció que es farà al laboratori, i aprofundir el coneixement de la seva biologia i reproducció.
– Contrastar les hipòtesis del treball.
Hipòtesi general: Els eriçons de mar situats en zona de blancall mostraran una disminució de les seves capacitats biològiques i morfològiques degut que en aquesta zona tenen menys disponibilitat d’aliment a causa de la poca abundància d’algues.

Metodologia

La metodologia d’aquest treball s’ha dividit en dues parts, una part de treball de camp i l’altra de laboratori. El treball de camp va consistir a fer una immersió a l’Illa Duí per agafar 30 individus d’eriçons de l’espècie Paracentrotus lividus i una altra immersió a la Punta de Santa Anna. De cada localitat es van buscar una zona amb algues i una zona de blancall i de cada zona utilitzant el ganivet es van agafar 15 eriçons de mides similars, no molt petits. DEn l’Illa del Duí després un cop agafats, en sortir de la immersió es van col•locar dins un recipient perquè fos més fàcil el transport amb la barca i també el trasllat fins al CEAB on es van congelar perquè estiguessin en bon estat i no es podrissin i poder fer el treball de laboratori amb les mostres en bones condicions. El treball de camp per l’immersió a la Punta de Santa Anna es va fer servir el mateix procediment de recollida de mostres que a l’Illa del Duí mentre que pel transport es van portar dues neveres portàtils, es van omplir amb aigua i a una d’elles es va posar la xarxa dels individus de la zona d’algues i a l’altra la xarxa de zona de blancall. Després es van portar al CEAB i es van posar a dos aquaris, separats per zona d’algues i zona de blancall perquè estiguessin en bones condicions i seguissin vius quan es fes el treball de laboratori.
En el treball de laboratories van dur a terme diferents proves per tal de compara les caraterístiques tant biològiques com morfològiques dels eriçons de mar de cada zona i veure així quins presentaven una condició somàtica més bona.

Conclusions

Les conlusions a les que vaig arribar van ser les següents:
Atès que a les zones de blancall hi ha menys biodiversitat d’algues, i menys abundància d’aquestes,els eriçons de mar tenen menys disponibilitat d’aliment i per això no estan tan ben alimentats, són més dèbils, no creixen tant i reforcen la seva closca. Pel mateix motiu presenten menys matèria orgànica i més quantitat de carbonat de calci,ja que s’alimenten més d’algues incrustants.Aquestes condicions també afecten algunes característiques biològiques com el pes de les gònades i l’Índex gonadosomàtic.

No s’ha pogut comprovar que augmentin la llargada de les seves punxes ni que la seva capacitat de donar-se la volta sigui major que els eriçons en zona d’algues.

No s’han trobat diferències en la relació entre el diàmetre i l’alçada, el diàmetre i el pes de la matèria orgànica i el pes mineral i el pes de la matèria orgànica entre les dues zones.

En conclusió podem afirmar que l’estat de l’ecosistema on es localitza el Paracentrotus lividus disminueix les seves capacitats biològiques i morfològiques. I que la disminució de la cobertura algal disminueix les capacitats biològiques i morfològiques del Paracentrotus lividus.