Generalitat de Catalunya

Treballs premiats

Estudi de mutacions de color en Agapornis roseicollis

Laia Bartres JimenezLaia Bartres JimenezLaia Bartres JimenezLaia Bartres JimenezLaia Bartres JimenezLaia Bartres JimenezLaia Bartres JimenezLaia Bartres JimenezLaia Bartres JimenezLaia Bartres JimenezLaia Bartres JimenezLaia Bartres JimenezLaia Bartres JimenezLaia Bartres JimenezLaia Bartres JimenezLaia Bartres JimenezLaia Bartres JimenezLaia Bartres Jimenez

Estudi de mutacions de color en Agapornis roseicollis

Detall

Àmbit temàtic: BIOLOGIA GENERAL
Edició: Premiats 2018

Centre: Institut d’Argentona, Argentona

Autora: Laia Bartrès Jiménez

Nivell educatiu: Segon de batxillerat

Tutora: Maria Teresa Roigé Orgaz

 

Compartiu aquest projecte

Objectius

Aquest estudi de les mutacions dels Agapornis roseicollis té tres objectius principals:

  1. Donar una explicació als canvis de color que es produeixen en les plomes dels Agapornis roseicollis.
  2. Estudiar el patró d’herència d’aquests canvis de color.
  3. Comprovar si els canvis de color són exclusius de cada espècie.

Les hipòtesis que em vaig plantejar són les següents:

  1. Tots els canvis de color estan provocats per mutacions en gens, donant lloc a al·lels amb fenotips característics.
  2. Aquests al·lels s’hereten seguint diferents patrons d’herència.
  3. Les mutacions són exclusives de cada espècie, i no tenen perquè aparèixer en altres espècies d’ocells.
  4. Un mateix ocell no pot tenir mutacions diferents, per tant, els fenotips no es poden barrejar.

 

Metodologia

 

El treball està dividit en dues parts: una part teòrica i una part pràctica.

– Per realitzar la part teòrica vaig buscar informació sobre els canvis de color que havien aparegut en aquesta espècie d’agapornis. Vaig contrastar aquesta informació amb el que m’ensenyaven altres criadors d’agapornis.

– Vaig dissenyar la part pràctica de manera que em servís per acabar d’assolir el segon objectiu. Per demostrar el que ja havia après sobre l’herència de les mutacions de color vaig realitzar un conjunt d’encreuaments d’agapornis de colors variats. En total vaig estudiar cinc mutacions i vaig testar els seus patrons d’herència. Vaig escollir dues mutacions per comprovar si eren lligades al sexe, dues codominants i una dominant incompleta.

– Amb els ocells que tenien mutacions lligades al sexe vaig utilitzar quatre parelles les quals tenien un dels individus (mascle i femella alternativament) amb una de les mutacions. Cada parella va realitzar cinc postes (5 rèpliques).

– Per estudiar la codominància vaig escollir un mascle ancestral i el vaig encreuar amb tres femelles que tenien les mutacions aqua i/o turquesa, codominants entre elles.

– Per estudiar la dominància incompleta vaig observar que una filla de la parella 2 va tenir un fill amb una mutació dominant incompleta. Llavors vaig buscar l’origen.

 

Conclusions

 

Les conclusions a què vaig arribar després de realitzar el treball són les següents:

  1. No tots els canvis de color que es produeixen en els agapornis estan provocats per mutacions.
  2. Cada mutació té el seu fenotip característic, encara que hi ha mutacions que provoquen fenotips semblants.
  3. No totes les mutacions s’hereten de la mateixa manera. En funció del cromosoma on es troben poden ser autosòmiques o lligades al sexe i en funció de la seva expressió dominants, recessives o codominants.
  4. Poden aparèixer mutacions semblants en altres espècies tant d’agapornis com altres psitaciformes.
  5. Un mateix individu pot portar més d’una mutació.