Treballs premiats

Estudi del creixement dels hèlix aspersa segons alimentació i hàbitat a Arbúcies

Estudi del creixement dels hèlix aspersa segons alimentació i hàbitat a Arbúcies

Detall

Àmbit temàtic: AGRICULTURA I VETERINÀRIA
Edició: Premiats 2018

Centre: Institut Montsoriu, Arbúcies
Autor: Isaac Duaigües Batlle
Nivell educatiu: Quart d’ESO
Tutora: Sílvia Carbó Martí


Compartiu aquest projecte

Objectius

 

Aquest treball es situa en l’àmbit de la biologia i es pot classificar com un treball científic perquè, per realitzar-lo, s’ha utilitzat el mètode científic. S’ha realitzat aquest treball ja que s’ha tingut interès la biologia, sobretot els animals i el treball de camp. A casa sempre s’han menjat caragols, s’anaven a comprar sempre a la botiga o s’anaven a buscar; degut això s’ha pensat en fer un treball per a sostenir un viver. Així que la curiositat que s’ha tingut ha, sigut saber quines són les condicions més òptimes i eficients per a dur a terme aquesta tasca.

L’objectiu d’aquest estudi ha sigut determinar quin és el viver més eficient per acabar a la comercialització d’aquests. La hipòtesi plantejada ha sigut que els caragols amb unes condicions d’humitat òptimes i temperatura seran els que més rendiment obtindran; els que no tinguin humitat o bé la temperatura sigui massa alta moriran, per el que fa a l’alimentació: els caragols alimentats amb un pinso ric en calç i farines arribaran a la mida de consumició més ràpid i amb una closca més dura, en canvi, els alimentats amb només verdures tardaran anys.

 

 

Metodologia

La metodologia que s’ha seguit per realitzar aquest estudi ha sigut la següent:

S’han agafat caragols en etapa d’engreix i s’han construït diferents habitatges els quals són diferents en temperatura i humitat i a aquests se’ls hi ha distribuït els diferents tipus de pinso per igual (s’ha indicat en una taula més endavant per deixar-ho més clar).

Cada dos dies s’ha anat regulant la temperatura i humitat de cada caixa i també s’ha calculant la mitja d’aliment consumit en cada caixa diferent.

Cada mes s’han mesurat els mm. de la closca dels caragols i se n’ha fet una mitjana per  saber quin tipus de caixa i aliment és més òptim per aquests.

També s’ha anotant la taxa de mortalitat en cada caixa i s’han anat incorporant nous caragols a mida que han mort.

Al final s’ha determinat el tipus d’habitatge, temperatura, humitat i aliment òptim a la granja d’Arbúcies.

Fent aquest estudi s’ha pogut determinar quina ha sigut la forma més eficient per engreixar caragols a través de (temperatura, humitat, alimentació, taxa de mort, mm. de la closca i gr. consumits al mes en cada una de les variables que he dut a terme).

Conclusions

Tenint aquests gràfics, els costos de cada pinso i la taula s’ha pogut valorar que els caragols alimentats amb el pinso 1, 3 i 4 i amb temperatura i humitat similar a la primavera i tardor arriben a la mida de comercialització en uns 7 mesos; els caragols alimentats amb el pinso 1 s’ha pogut apreciar que tenien una closca més resistent i gruixuda, en canvi, els alimentats amb pinso 3 i 4 tenien la closca un pèl més fràgil (a vegades en agafar-los fort se’ls esquerdava una mica la closca). Gràcies a aquest experiment també he pogut apreciar que els caragols en els hàbitats semblants a les condicions d’estiu s’amagaven dins la closca i només en sortien aquells dies que no feia tanta calor i hi havia més humitat; a partir dels 3 mesos les morts en aquest tipus d’hàbitats van pujar bastant.

S’ha arribat a la conclusió que per fer una granja d’helicicultura a Arbúcies serà necessari elaborar el pinso 3 (ja que té resultats semblants al millor pinso i és molt més econòmic) i construir uns hàbitats amb temperatura i humitat semblants a la primavera i tardor.

Podem afegir que els caragols alimentats amb el pinso 2 tardaran molt més en arribar a la mida òptima per a la comercialització.