Treballs premiats

Estudi del plàncton associat a algues de la costa de Cadaqués

Estudi del plàncton associat a algues de la costa de Cadaqués

Detall

Àmbit temàtic: BIOLOGIA GENERAL/ZOOLOGIA/BOTÀNICA
Edició: Premiats 2015

Centre: Escola Frederic Mistral Tècnic Eulàlia, Barcelona
Autors: Antoni Bertólez Martínez, Joan Serra Alza
Nivell educatiu: 2n de batxillerat
Tutor: Josep Marlés Tortosa

 

Objectius:

La finalitat principal del treball de recerca que han realitzat el Joan i el Toni és determinar alguns dels principals factors que influeixen en la relació entre algues marines i el plàncton que hi viu associat. Parteixen de la hipòtesi segons la qual, el tipus d’alga i la profunditat on es troba l’alga han de ser factors determinants i que el tipus de plàncton associat serà diferent en funció d’aquests factors, ja que la morfologia de l’alga hauria de permetre una millor adaptació de determinades espècies, especialment de zooplàncton, i la profunditat, al seu torn, condiciona altres factors molt importants en els ecosistemes marins, com la pressió a la qual estan sotmesos els organismes, la intensitat lumínica i la temperatura.

 

Metodologia:

L’afició al submarinisme del Joan i el Toni era una condició necessària per a la realització dels processos que requeria la seva recerca, ja que requeria diverses immersions a la cala de Mas Caials, a Cadaqués. Van estudiar el plàncton associat a tres espècies d’alga marina, que viuen de manera idònia a diferent profunditat. Un cop determinades les característiques i la diversitat del plàncton que viu de manera habitual en aquestes algues, van realitzar trasplantaments, de tal manera que l’alga quedés fixada a una profunditat diferent de la idònia. Van fer tres rèpliques de cada trasplantament , variant la posició de l’alga a 2’5 metres i 5 metres respecte de la profunditat habitual de l’espècie. Posteriorment, van comparar els organismes planctònics que es trobaven a les diferents mostres, la diversitat d’aquestes poblacions de plàncton i algunes de les característiques morfològiques que presenten alguns organismes del zooplàncton per fixar-se a l’alga.

 

Conclusions:

Els autors del treball conclouen que determinades espècies de zooplàncton s’adapten millor que altres a la vida associada a una espècie concreta d’alga marina i també observen que altres espècies són presents de manera indistinta a la fauna associada a les algues estudiades; en aquest sentit, l’estudia través del microscopi electrònic d’algunes estructures morfològiques del zooplàncton ha permès determinar mecanismes singulars de fixació, que poden ser més o menys eficaços per unir-se a una o altra espècie d’alga. En relació a la influència de la profunditat, els resultats indiquen que alguns organismes del zooplàncton, com és el cas dels copèpodes, són sensibles al canvi de profunditat, però per contra, en altres grups no s’aprecien diferències significatives. Per altra part, els resultats mostren que el fitoplàncton és molt sensible al canvi de profunditat, probablement perquè les condicions d’il·luminació canvien i aquest factor és fonamental en el comportament del fitoplàncton.


Compartiu aquest projecte