Treballs premiats

Estudi del poder antiinflamatori de plantes d’ús comú en comparació amb l’Ibuprofè

Estudi del poder antiinflamatori de plantes d’ús comú en comparació amb l’Ibuprofè

Detall

Àmbit temàtic: MEDICINA
Edició: Premiats 2017

Centre: Institut Pere Vives i Vich, Igualada
Autor/s autora/es: Martí Riba Pons
Nivell educatiu: Segon de batxillerat
Tutors/es: Meritxell Tudela Muntané


Compartiu aquest projecte

Objectius

L’objectiu principal que es va proposar al principi del treball va ser determinar si les 5 plantes escollides podrien funcionar com a substituents de l’ibuprofè en un futur pròxim, és a dir, que si podríem prendre¿ns un té de farigola quan tinguéssim febre en comptes de prendre¿ns un ibuprofè. Altres objectius van ser experimentar la tècnica més utilitzada per biometges actualment per dissenyar fàrmacs, entendre el funcionament de la proteïna estudiada, provar nous programes informàtics que em poden servir en un futur i aprofundir en temes que per mi són de gran interès i que són matèria d’estudi de segon de Batxillerat (estructura dels enzims, inhibidors, energia de reacció, enllaços… ).
La cerca documental s’ha dut a terme consultant pàgines web i també algun llibre. El treball de camp ha estat realitzat tot a partir de programes informàtics ja siguin online o descarregats.

Metodologia

Primer s’estudia l’estructura terciària/quaternària de la proteïna que es vol inhibir. Amb el procediment anomenat “Rational drug design” s’analitzen detingudament la posició, la mida i els aminoàcids que componen el centre actiu per, racionalment, dissenyar un inhibidor eficient.
Després s’ha estudiat la forma i estructura química dels futurs lligands i s’han descartat les molècules massa grans o massa polars que no servirien per unir-se al centre actiu de la COX-2 (petit i apolar).
Fet això, es comprova la seva eficàcia amb un dels programes que et calculen les interaccions enzim-lligand i observar si el lligand tendeix a alliberar energia un cop unit al centre actiu per si algun dels principis actius serviria com a inhibidor.
I dibuixar un per un els principis actius, descarregar la proteïna COX-2 de ratolí de la base de dades global i utilitzar un programa de visualització i edició de molècules en 3 dimensions per veure la proteïna, el lligand i modificar alguns dels seus aspectes.

Conclusions

D’entre més de 15 compostos analitzats, n¿han aparegut nou amb (poc o més) poder antiinflamatori. Aquesta proporcionalitat hauria de ser més baixa en general, perquè les plantes que vaig escollir eren totes plantes medicinals d’ús comú de qui es diu que fan algun efecte de millora sobre el teu cos. Això és per l’especificitat dels enzims, que tenen un centre actiu específic pel substrat i una configuració del seu centre actiu especial en la que molt poques molècules hi encaixaran. La COX-2 té un centre actiu petit i apolar on molts pocs lligands hi podran establir enllaços i per això molt pocs principis actius aconsegueixen inhibir-la.
El treball consistia en trobar algun compost antiinflamatori de manera racional. Ara, per determinar si són bons antiinflamatoris o no, cal continuar tot el procés de disseny de medicaments: encara em faltaria buscar un excipient per fer arribar l’antiinflamatori a tot el cos i provar aquest nou fàrmac amb cèl·lules en placa i en ratolins i persones.