Treballs premiats

Factors predictius de l’efectivitat de la immunoteràpia als àcars.

Factors predictius de l’efectivitat de la immunoteràpia als àcars.

Detall

Àmbit temàtic: MEDICINA
Edició: Premiats 2016

Centre: Col·legi La Salle, Reus
Autor/s autora/es: Ramon Armengol Naranjo
Nivell educatiu: Segon de batxillerat
Tutors/es: Joan Culsan Alegria


Compartiu aquest projecte

Objectius

L’al·lèrgia als àcars de la pols és una de les més freqüents en el nostre medi. Les persones afectades poden desenvolupar diferents símptomes de tipus respiratori que poden condicionar la seva qualitat de vida. El tractament més utilitzat avui en dia és la immunoteràpia, malgrat no sempre ser efectiva. La cerca de factors predictius de l’efectivitat de la immunoteràpia podria contribuir a seleccionar aquells pacients amb més possibilitats d’èxit.
Així doncs, l’objectiu principal que em vaig proposar en realitzar aquest treball va ser descobrir els factors associats amb l’èxit de la immunoteràpia en nens afectats per l’al·lèrgia als àcars de la pols, per tal de conèixer, a priori, les possibilitats que el tractament funcioni sense haver d’esperar a finalitzar-lo.
Com a objectius secundaris em vaig proposar, per una banda, calcular el percentatge de nens que milloren amb la immunoteràpia en el nostre medi i per altra banda, avaluar si la determinació dels al·lèrgens majoritaris (Derp1 i Derp2), causants de més del 50% de les reaccions al·lèrgiques, podrien contribuir a identificar una bona resposta al tractament amb immunoteràpia.

Metodologia

Estudi longitudinal retrospectiu de 50 nens controlats durant el darrer any en la Unitat d’Al·lèrgia Pediàtrica de l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus per presentar al·lèrgia als àcars de la pols i que portaven més de dos anys de tractament amb immunoteràpia.
Per evitar factors de confusió, només s’han inclòs en l’estudi nens tractats amb vacunes que tenen com a únic component els àcars de la pols i fabricades pel mateix laboratori. Les dosis administrades van ser de 0,5 ml. un cop al mes per via subcutània o 2 gotes sublinguals tots els dies.
L’efectivitat de la immunoteràpia es va mesurar mitjançant un sistema d’avaluació clínic publicat per la GEMA (Guía Española del Manejo del Asma).
L’anàlisi de les variables i la realització de càlculs descriptius i inferencials es va fer amb el paquet estadístic IBM SPSS. Amb un model de regressió logística es van determinar les variables relacionades amb l’èxit de la immunoteràpia i els resultats es van expressar com a OR. Per trobar un punt de tall que pugui discriminar aquells pacients amb més probabilitat d’èxit, es va elaborar una corba ROC i es va seleccionar el punt amb la Sensibilitat i Especificitat més altes.

Conclusions

Amb referència a l’objectiu principal del treball, que era avaluar l’existència d’alguna variable relacionada amb l’efectivitat de la immunoteràpia, només la IgE específica D. pteronyssinus (IgE D.p.) ha demostrat ser un bon indicador. Nivells d’IgE D.p. = 58 kU/l s’associen a una bona resposta a la vacuna i podrien ser utilitzats com a test diagnòstic per a determinar les possibilitats d’èxit. Per aquest motiu, la determinació analítica d’aquest paràmetre, previ a l’inici del tractament, podria servir per diferenciar aquells pacients amb altes possibilitats de resposta.
Pel que fa al primer objectiu secundari, que era calcular el percentatge de nens que milloren amb la immunoteràpia en el nostre medi, va ser del 64%.
En relació amb el segon objectiu secundari, que era valorar si la determinació d’al·lèrgens majoritaris als àcars de la pols (Derp1 i Derp2) podrien ajudar en la identificació dels nens amb bona resposta a la immunoteràpia, he de dir que malgrat haver obtingut diferències estadísticament significatives entre el grup que va i no va respondre a la vacuna, no es va poder correlacionar amb la probabilitat d’èxit al tractament.