Treballs premiats

Hitler al cinema. El significat rere les imatges

Hitler al cinema. El significat rere les imatges

Detall

Àmbit temàtic: FILOSOFIA
Edició: Premiats 2015

Centre: Institut Ramon Berenguer IV, Amposta
Autors: Naomi Urquizu Rodriguez
Nivell educatiu: 2n de batxillerat
Tutors: Lluís Montull Martinez

 

Objectius:

Els objectius que es planteja el meu treball són, bàsicament, tres: Primer de tot, el coneixement i l’anàlisi cinematogràfic d’aquestes pel·lícules, i de les seves estratègies de representació. Unes estratègies que, al tenir com a objecte la representació d’una figura tan controvertida com Hitler, queden especialment al descobert. En segon lloc, responc a les preguntes de caire filosòfic que resulten d’aquestes estratègies. Aquestes preguntes són, en general, quines diferències es poden establir entre aquests diferents retrats de Hitler? Si totes les imatges són producte d’una determinada construcció de la realitat, existeix, vertaderament, una visió més correcta que les altres? O, al contrari, si és així, aleshores, mai es pot parlar en termes de visió correcta; especialment, quan es tracta d’una figura, en principi, tan monstruosa com la del principal líder del nazisme?
Finalment, el meu treball es proposa mostrar l’actualitat d’aquestes preguntes, les quals perviuen en el rerefons de molts dels dilemes que, avui en dia, ens plantegem tant en el camp de l’estètica, com en el de la política, de l’ètica o de la reflexió crítica sobre la nostra societat.

 

Metodologia:

El mètode que empro consisteix, primerament i com ja s’ha dit, en dur a terme l’anàlisi cinematogràfic d’aquestes pel·lícules per, a partir d’aquest, escriure una reflexió filosòfica que valori i compari les visions que cadascun d’aquests films donen d’una figura com Hitler. Es tracta, per tant, d’un treball que es vol inscriure en la tradició de la crítica filosòfica estètica; d’una reflexió sobre l’art i les seves representacions, que planteja qüestions que tenen a veure amb la veritat, el bé o el significat de ser humà. Finalment aquesta reflexió voldria retornar al camp de l’art en forma d’una proposta pròpia de representació de Hitler.

Per portar a terme aquesta metodologia, la bibliografia fonamental que vull utilitzar és Hitler en el cine, de Jaime Noguera; les plantilles de Comunicació audiovisual realitzades per Aurora Espín i diferents textos filosòfics com els dels autors esmentats anteriorment, entre altres, que em serveixin per portar a terme les diferents reflexions filosòfiques que vull plantejar.

 

Conclusions:

Puc dir que queda demostrada la hipòtesi general de què partia a l’inici del treball: les imatges no són innocents, sinó que són el resultat d’unes estratègies determinades a partir de les quals es construeix un significat visual. Ara ja no es tracta de decidir, quina imatge retrata millor la realitat, hem de tractar d’analitzar quina és la forma més correcta de reconstruir la realitat a través de les imatges. S’ha d’analitzar meticulosament quin és el propòsit i significat que es troba darrera de cada una d’aquestes imatges que tant ràpid assimilem, i plantejar-nos les preguntes que aquestes ens suposen; preguntes, no obstant, realment problemàtiques. No per això deixen de ser interessants, com ara, les que ens formulem quan del que es tracta és de representar un personatge com Hitler, amb qui és impossible la neutralitat.


Compartiu aquest projecte