Treballs premiats

Hopper, la llum que transcendeix

Hopper, la llum que transcendeix

Detall

Àmbit temàtic: FILOSOFIA
Edició: Premiats 2014

Centre: Institut Montserrat Colomer, Sant Esteve Sesrovires
Autora: Clara Calderó Delgado
Nivell educatiu: 2n Batxillerat
Tutors: Luís Miguel Sánchez Crespo, Jesús Llop Puig

 

 

Objectius:

El projecte Hopper, la llum que transcendeix no va néixer amb una finalitat concreta, sinó que és fruit de la pròpia evolució de la recerca. de fet, en un principi, els quadres d’Edward Hopper havien de ser només l’excusa per a iniciar un debat filosòfic de temes diversos. A mesura que la investigació avançava, però, anava descobrint nous factors que em feien posar en dubte la interpretació més divulgada de l’obra de Hopper pels museus i per la crítica.
Així doncs, poc a poc, el projecte es va anar definint a ell mateix i l’objectiu va esdevenir proposar una nova visió de la seva obra, més afí a l’artista, al transcendentalisme, la filosofia amb la que aquest s’identificava; recolzada per teories de la visió i, per sobre de tot, en els mateixos quadres.

 

Metodologia:

Degut al que s’ha exposat en l’apartat anterior, el primer atansament al tema el vaig dur a terme de manera molt general, cosa que va permetre un enfocament molt ampli i lectures molt variades. Primerament vaig recopilar informació biogràfica del pintor i la seva obra. La crítica d’art i els museus la relacionaven amb moviments filosòfics existencialistes i nihilistes, de manera que em vaig endinsar en aquests a través de la lectura de Sartre, Camus o Nietzsche, entre d’altres. La recerca, però, va donar un gir de cent vuitanta graus al descobrir la importància de la filosofia de Ralph Waldo Emerson, el pare del transcendentalisme, en la vida del pintor. L’apropament a aquetsa el vaig realitzar a partir de l’obra més emblemàtica del moviment: Naturalesa.
Amb tota aquesta informació vaig començar a estructurar el treball creant-ne els apartats de la primera part del treball: una biografia de Hopper que recollia els fets més influents en la seva pintura, una contextualització històrica i un assaig sobre la relació entre el Hopper i Emerson.
La segona part del projecte, que es nodreix de la primera, consisteix en un anàlisi de set dels quadres més representatius del pintor relacionant-ne el elements plàstics amb la filosofia transcendentalista, a la vegada que la iconografia es relaciona amb la interpretació més divulgada de l’obra. Com a suport, s’utilitzen teories de la visió extretes de l’obra de Siri Hustvedt i de l’assistència a la conferència del doctor en filosofia i professor d’estètica, Xavier Antich(la qual queda recollida als annexos). Finalment es van elaborar les conclusions.

 

Conclusions:

En conclusió, una visió transcendentalista de l’obra d’Edward Hopper és possible i té sentit, tot i que la crítica d’art sempre ha associat Hopper amb el sentiment de pèrdua de la possibilitat de transcendir que caracteritza la societat moderna. Tampoc,però, Hopper troba la transcendència en un altre món o una altra vida. Si fos així els seus quadres no ens resultarien tan propers. En canvi, ens hi veiem involucrats, fins i tot reflectits, perquè les seves escenes i els sentiments que susciten, sentint-los cadascú en particular, els compartim. Hopper el que capta és aquesta possible elecció de transcendir el món, no arribant-ne a un altre, sinó aprenent a veure la bellesa d’aquest on vivim. Així doncs, malgrat que la producció artística d’Edward hopper es duu a terme en un moment històric molt dur i desesperançador, la seva pintura no ha de ser un retrat d’aquesta foscor, sinó que potser és una finestra per on deixar entrar la llum.


Compartiu aquest projecte