Treballs premiats

I ara què fem amb les fàbriques? Terrassa i Mataró: dos models de gestió industrial

I ara què fem amb les fàbriques? Terrassa i Mataró: dos models de gestió industrial

Detall

Àmbit temàtic: PEDAGOGIA I DIDÀCTIQUES
Edició: Premiats 2016

Centre: Escola Pia, Mataró
Autor/s autora/es: Gemma Rodon Casarramona
Nivell educatiu: Segon de batxillerat
Tutors/es: Estel Paloma Cisa


Compartiu aquest projecte

Objectius

Els objectius del Treball que es presenta es podrien resumir en els punts següents:
1) Conèixer la gestió del patrimoni industrial a Mataró i a Terrassa.
2) Descobrir diferències i semblances en la gestió del patrimoni industrial així con analitzar els punts forts, les debilitats, les amenaces i les oportunitats actuals d’aquesta gestió.
3) Aplicar un enfocament metodològic analític a l’estudi del patrimoni industrial de les dues ciutats (triangulació de mètodes quantitatiu i qualitatiu).
4) Estudiar la història industrial-patrimonial d’ambdues ciutats.
5) Conèixer el model català i internacional en la gestió del patrimoni industrial.
6) Investigar si el turisme a Mataró i a Terrassa té interès en el patrimoni industrial.
7) Proposar mesures de millora per a la gestió i popularització del patrimoni industrial.

Metodologia

L’aproximació metodològica d’aquest Treball s’ha basat en una triangulació de mètodes quantitatiu i qualitatiu i des d’una perspectiva comparativa. En primer lloc, s’ha aplicat una metodologia quantitativa, basada en l’anàlisi de dades socioeconòmiques històriques i actuals. En segon lloc, s’ha dissenyat una profunda metodologia qualitativa que ha consistit en la realització d’entrevistes semiestructurades a experts com Francesc Cabana o Jaume Perarnau, i visites guiades al Museu tèxtil de Mataró, al mNACTEC, i a la XATIC. La combinació de l’anàlisi quantitativa i qualitativa ha permès estructurar un enfocament analític, el qual s’ha combinat amb l’anàlisi documental i històrica, que ha permès comparar les ciutats de Mataró i Terrassa, en base al mètode comparatiu de la diferència. El Treball, a més, s’ha complementat amb propostes pràctiques per gestionar el patrimoni industrial i didàctiques per tal de promocionar el patrimoni industrial entre la ciutadania (com una ruta geolocalitzada o l’ús de les eines TIC).

Conclusions

Mataró i Terrassa han adoptat camins diferents en la gestió del seu patrimoni industrial a causa, principalment, de la diferent dimensió i característiques de les fàbriques, del grau de sensibilització ciutadana i, sobretot, de l’efecte arrossegament del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya amb seu a Terrassa (externalitats positives). No obstant això, el Treball mostra que no existeix un model específic de protecció del patrimoni industrial. És a partir de plans i accions concretes que cada ciutat ha anat adoptant un model propi. De cara al futur, el Treball proposa diferents mesures perquè Mataró s’acosti al model terrassenc.