Treballs premiats

Imatges cerebrals no desitjades, el tetris en té la solució?

Imatges cerebrals no desitjades, el tetris en té la solució?

Detall

Àmbit temàtic: MEDICINA
Edició: Premiats 2013

Àrea coneixement:    Psiquiatria
Centre:    Institut Bosc de La Coma, Olot
Autor/s autora/es:    Roser Obrador Font
Nivell educatiu:    2n Batxillerat
Tutors/es:    Marcos Magallanes Vega

L’objectiu essencial del meu Treball de Recerca va consistir en esbrinar si jugar al Tetris després de viure una experiència traumàtica (accident, mort, catàstrofe, atemptat…) redueix el nombre de flashbacks ( imatges cerebrals desagradables que s’introdueixen en els nostres pensaments de manera inconscient i que ens vénen una i una altra vegada a la ment) a la persona que ha patit el trauma.
Com afecten els traumes psicològics a la nostra memòria? Quin poder té el Tetris per ajudar-nos a reduir les escenes retrospectives o flashbacks? Quina relació hi ha entre el Tetris i el cervell? Per què el Tetris i no “la botifarra” (el conegut joc de cartes)? Es podria fer servir el Tetris com a teràpia en un futur? El treball està encaminat a buscar respostes a aquestes i altres preguntes..

La metodologia del treball té dues parts. La primera és una exposició i anàlisi teòriques. Consisteix, en primer lloc, en una explicació completa del Tetris: què és, la història, la música i la relació entre aquest videojoc i les matemàtiques. A continuació, s’exposen els traumes que resulten alleugerits en jugar-hi i s’estableix la relació que hi ha entre el Tetris i els traumes psicològics. L’última part teòrica del treball és una exposició del recorregut que segueixen les imatges des que les veiem fins que queden gravades en la nostra memòria. Aquest apartat inclou un estudi sobre l’estructura i les funcions de  les parts del cervell que intervenen en aquest procés (tàlem, escorça cerebral, hipocamp i amígdala).
La segona, és una part pràctica, el treball de camp pròpiament dit. Vaig fer la recerca  a partir d’un experiment: es tractava de fer mirar una pel·lícula que mostra escenes traumàtiques a unes 25 persones. Prèviament al visionat de la pel·lícula, cadascú va omplir un test per calcular símptomes d’ansietat o trets depressius. Amb els resultats obtinguts es van fer dos grups equilibrats i, seguidament, un grup va  jugar al Tetris, mentre que l’altre no ho va fer. Així, a partir d’unes taules que van omplir tots els participants durant la setmana següent, vaig tenir la informació necessària per poder concloure si de veritat jugar al Tetris després d’una experiència traumàtica redueix les imatges cerebrals desagradables provocades per aquest esdeveniment.

Els resultats de l’experiment permeten confirmar la hipòtesi del treball.Hi ha hagut 18 flashbacks i somnis pel que fa al grup Tetris, mentre que el grup No Tetris n’ha tingut 49. Això és una diferència de 31.El fet que la diferencia sigui de més del doble d’un grup respecte de l’altre, concretament 2,7 vegades (49/18 = 2,7) així ho indica. Per tant, jugar al Tetris redueix els flashsbacks provocats per un fet traumàtic si es fa durant 10 minuts com a màxim 6 hores després d’haver-lo presenciat.
A més a més, s’ha pogut comprovar que el fet de jugar al Tetris en aquest tipus de circumstàncies no afecta la memòria, ja que els resultats del test de memòria han estat de 50 encerts pel que fa als jugadors del Tetris, mentre que els que no hi han jugat han encertat 48 preguntes. Com que aquesta diferència és tan poc significativa, podem considerar que, encara que jugar al Tetris redueix el nombre de flashbacks, nosaltres no oblidem els fets.
Així doncs, jugar al Tetris redueix el número de flashbacks. Això es deu al fet que l’ hipocamp no pot processar a la vegada les imatges de la pel•lícula projectada i les imatges que forma una tasca visuoespacial com el Tetris, i per això les ha d’anar intercalant unes amb les altres. A l’hipocamp  no hi cap tot: la imatge de la mà destrossada o la imatge de la boca estripada competeixen amb les simples i senzilles imatges del Tetris. Sembla impossible però això és el que resulta de l’ experiment.
Personalment, tot i alguns moments de dificultat , puc dir que em satisfà haver-lo fet sobre un tema que pot ajudar a solucionar un problema que afecta a milions de persones de tot el món.


Compartiu aquest projecte