Treballs premiats

Importància ecològica dels ratpenats. Estudi del Myotis daubentonii

Importància ecològica dels ratpenats. Estudi del Myotis daubentonii

Detall

Àmbit temàtic: BIOLOGIA GENERAL/ZOOLOGIA/BOTÀNICA
Edició: Premiats 2018

Centre: Institut Frederic Martí i Carreras, Palafrugell

Autora: Berta Gomes Pujol

Nivell educatiu: Segon de batxillerat

Tutora: Maria Sàbat Bofill


Compartiu aquest projecte

Objectius

Els objectius del treball són els següents:

– Observar de prop els ratpenats.

– Esbrinar la quantitat d’aliment que ingereixen els ratpenats de la meva colònia.

– Conèixer les espècies de ratpenats que viuen al meu entorn i aprendre a identificar-les.

– Aprendre a fer un cens de ratpenats.

– Cercar les colònies d’hivernada i de cria, de la província de Girona per analitzar la seva evolució; comparar l’activitat del ratpenat d’aigua (Myotis daubentonii) en diversos cursos fluvials, i fer-ne una valoració.

– Esbrinar de quines malalties són reservoris els ratpenats catalans.

En definitiva, els objectius principals serien:

1) Estudiar l’activitat del ratpenat d’aigua (Myotis daubentonii) en diferents medis aquàtics.

2) Valorar la importància ecològica dels ratpenats amb la informació obtinguda durant la recerca.

Parteixo de les següents hipòtesis:

– Si els ratpenats d’aigua (Myotis daubentonii) s’alimenten principalment d’insectes, detectaré més activitat dels ratpenats d’aigua en els medis on hi hagi més aliment.

– Encara que els ratpenats siguin animals que no desperten simpaties, a l’alimentar-se d’insectes són importants per mantenir l’equilibri dels ecosistemes.

 

 

Metodologia

Per començar he fet una recerca bibliogràfica. He utilitzat llibres i guies de ratpenats que esmento a la bibliografia, articles de premsa inclosos en l’annex i pàgines web com la de l’associació Galanthus. Per altra banda, he entrevistat a Xavier Puig, membre fundador de l’associació Galanthus i expert en quiròpters. També he contactat amb Juan Emilio Echevarría, doctor del ICM, per informar-me de les malalties que els ratpenats en són portadors. A més, he participat en una activitat de construcció de caixes niu, en el programa Quirorius, a campanyes de captura de ratpenats a Bàscara, a Setcases i a Lliurona, a jornades informatives i de camp a la Bisbal d’Empordà i a Palafrugell i he fet un cens en un habitatge de Begur. També he fet un curs d’espeleologia per poder visitar colònies en coves. Així també, he visionat el documental sobre ratpenats del programa de televisió ‘El escarabajo verde’. Per acabar, he instal·lat una caixa niu al jardí de casa i he utilitzat l’aparell Magenta5 per identificar ratpenats i mesurar l’activitat del ratpenat d’aigua en diversos cursos fluvials.

La metodologia seguida en el treball de camp va ser decidir els 3 cursos fluvials i recórrer cada riu per trobar quatre punts d’observació separats 330 metres entre ells. Vaig descriure l’espai que envolta el riu (variable d’hàbitat). Seguidament vaig penjar les trampes d’insectes per controlar la variable d’abundància, riquesa i biomassa. Vaig observar els ratpenats segons el programa QuiroRius, i 7-10 dies més tard vaig recollir les trampes. Vaig abocar el contingut de les trampes en recipients de 500 ml, amb alcohol. Al laboratori vaig poder classificar-los (variable riquesa i abundància).

 

 

Conclusions

En relació a la recerca i recollida de dades que he fet, he aconseguit els següents objectius: He après a conèixer i identificar 17 de les 30 espècies de ratpenats que viuen al meu entorn, gràcies a haver participat en diverses captures de diferentes espècies de ratpenats a Bàscara (Alt Empordà), Tregurà (Ripollès) i Lliurona (Alta Garrotxa). Sempre acompanyada de l’aparell receptor d’ultrasons (Magenta5). He fet dos censos de ratpenats i calculat la quantitat anual aproximada d’aliment que ingereix la colònia. Amb dades que em va proporcionar l’Associació Galanthus he arribat a la conclusió que els ratpenats són animals molt vulnerables. I amb les dades que m’ha facilitat el senyor Juan Emilio Echevarría de l”Instituto Carlos III de Madrid’ he arribat a la conclusió que la majoria de microorganismes i virus que porten els ratpenats no són capaços d’infectar l’home.

Finalment, he observat i comparat l’activitat del ratpenat d’aigua en els rius Fluvià, Daró i Ter. La hipòtesi de partida era trobar més activitat de ratpenat d’aigua a les zones amb més aliment. Encara que els resultats no han estat prou significatius per la falta de rèpliques a cada punt, s’intueix que el corrent pot influir en l’activittat d’aquests. També he pogut veure que els ratpenats tenen una gran importància ecològica ja que s’alimenten d’insectes causants de plagues forestals. Aquest control de plagues ajuda a reduir l’ús d’insecticides químics.

He de dir que coneixent les seves característiques, el seu valor ecològic, la seva fragilitat, veure’ls de prop i tocar-los, m’ha fet canviar el concepte que tenia d’ells. Ara els valoro i estic compromesa amb la seva protecció.