Treballs premiats

Influència del Llobregat en el fitoplàncton marí

Influència del Llobregat en el fitoplàncton marí

Detall

Àmbit temàtic: BIOLOGIA GENERAL/ZOOLOGIA/BOTÀNICA
Edició: Premiats 2016

Centre: Institut Frederic Mompou, Sant Vicenç dels Horts
Autor/s: Òscar Castillo Agudo, Elvira Pardo Villanueva
Nivell educatiu: Segon de batxillerat
Tutors: Carlos Babiano Ortiz De Zarate


Compartiu aquest projecte

Objectius

Amb aquest estudi del fitoplàncton en la desembocadura del riu Llobregat volíem investigar com afectava l’entrada d’aigua dolça a l’ecosistema marí. Aquesta aigua del riu suposàvem que aportaria molts nutrients provinents de la contaminació causada per detergents i altres productes d’aigües residuals urbanes, i adobs filtrats de l’activitat agrícola i ramadera. També vam voler investigar grups de fitoplàncton que servissin de bioindicadors d’aquesta contaminació i fer un catàleg dels organismes que trobéssim.

Metodologia

El treball es basa en una part teòrica extreta de llibres, internet i consultant a coneixedors d’aquest àmbit i una part pràctica que vam realitzar durant l’estiu i el mes de novembre. Hi ha diferents procediments que pertanyen a la part pràctica que estan detallats al cos del treball, aquests són: els de presa de les mostres, fabricació del material necessari i anàlisi dels paràmetres fisicoquímics.
Per prendre les mostres vam utilitzar una xarxa de fitoplàncton que ens van cedir des de l’escola del mar de Badalona. Vam llençar aquesta xarxa a set punts de la desembocadura del Llobregat que prèviament havíem acotat, per recollir cada mostra d’aigua. Aquestes mostres les vam fixar amb formol (al 4% de volum) a fi de conservar-les. Ho vam fer al juliol i al novembre per poder comparar les dues estacions. Aquestes mostres les observàvem al microscopi tot fent el recompte d’organismes fitoplanctònics, que catalogàvem en gèneres i no pas en espècies perquè no teníem els suficients coneixements. Amb les dades obtingudes vam generar taules de producció primària i biodiversitat aplicant diferents índexs de diversitat. Desprès vam passar a la seva interpretació i les vam contrastar amb les hipòtesis inicials.
Per l’anàlisi d’una part dels paràmetres fisicoquímics vam utilitzar la pàgina web de meteocat d’on extrèiem directament les dades enregistrades. Per les xifres de transparència i temperatura dels punts ho fèiem utilitzant un disc de Secchi que vam fabricar i un termòmetre de mínimes amb un pes perquè s’enfonsés i així mesurar les temperatures profundes per estudiar la presència de termoclina.

Conclusions

Les conclusions del treball van ser les següents:
Tant en el primer com en el segon mostratge hi ha un efecte neteja: El riu genera unes corrents que allunyen el fitoplàncton de la desembocadura. Per tant queda refutada la hipòtesi inicial ja què no hi ha un pic de producció a la desembocadura.
La diversitat en el primer mostratge no és inversament proporcional a la producció degut a l’efecte riu, i per tant aquesta hipòtesi també queda refutada
La barreja que provoca el riu afavoreix la multiplicació de les diatomees. En canvi l’elevada barreja impedeix la multiplicació del fitoplàncton.
En el primer mostratge el punt 00 està en condicions properes a l’estiu, predominen els dinoflagel•lats. Tot i que segons les dades relatives de salinitat està sota la influència del riu la barreja és menor i per això hi ha més dinoflagel•lats.
En els punt frontera 0 i E en el primer mostratge estan poc afectats pel riu, però la barreja que causa l’efecte costa fa que no estiguin en condicions tan properes a l’estiu com el punt 00, i per tant dominin les diatomees.
Un dels objectius va ser trobar indicadors biològics. En el primer mostratge tant en el punt D i 00 el Ceratium sp4 té una clara predominança i per tant aquest dinoflagel•lat present a les marees roges és un organisme indicador.
Les similituds de Jaccard entre els punts frontera 0, A i E són alts, el que ens indica que ja no es troben tan afectats pel riu.