Treballs premiats

La bioenginyeria aplicada a la regeneració de teixits

La bioenginyeria aplicada a la regeneració de teixits

Detall

Àmbit temàtic: BIOLOGIA GENERAL
Edició: Premiats 2013

Àrea: Biologia Cel•lular

Centre: Institut Marina, La Llagosta

Autors: Marina Gómez Moreno / Cristina Saludes López

Nivell educatiu: 2n Batxillerat

Tutors: Imma Llobet Nadal

 

Els objectius generals del treball són els següents:

1. Conèixer la recerca de la Bioenginyeria en la regeneració de teixits.

2. Conèixer les aplicacions de la nanotecnologia de la Bioenginyeria dels materials.

3. Investigar la interacció entre algunes proteïnes i les cèl•lules.

La part experimental del treball està definida en tres experiments amb els objectius:

1. Investigar algunes proteïnes extracel•lulars i el seu nivell d’adhesió cel•lular.

2. Estudiar com interacciona el fibrinogen amb les cèl•lules.

3. Investigar si les cèl•lules s’adhereixen millor quan la matriu forma fibres alineades.

El treball experimental es realitza dins del programa RECERCA A SECUNDÀRIA, del Parc Científic de Barcelona del curs 2012-13. Les pràctiques es fan a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya del Campus de Bellvitge, sota la direcció dels bioenginyers Johan Gustavsson i Dencho Gugutkov. Durant una setmana del mes de juliol de 2012 es van realitzar experiències provant la interacció de diferents tipus de proteïnes sobre un cultiu cel•lular (cèl•lules HUVEC). Es va utilitzar el microscopi invertit, el microscopi de fluorescència, la incubadora, la centrifugadora, i la màquina d’electrospinning per crear les nanofibres de proteïna. Per a una millor comprensió de les activitats experimentals es desenvolupen previàment alguns conceptes bàsics relacionats amb la Bioenginyeria dels materials i la regeneració de teixits.

La Bioenginyeria dels materials, i en concret la nanotecnologia, pot aportar molts recursos a la biomedicina, i en aquest cas a la regeneració dels teixits. de les proteïnes estudiades s’escull el fibrinogen per crear una matriu extracel•lular perquè presenta una millor adhesió cel•lular i és fàcil d’aïllar. S’observa també que les cèl•lules es reorganitzen millor quan contacten directament amb fibres alineanades de fibrinogen perquè així les cèl•lules s’alineen en una mateixa direcció, i és més fàcil fer-les migrar. La creació de matrius extracel•lulars amb nanofibres proteiques és una tècnica que es podria aplicar a pacients amb lesions de difícil curació i que no provocaria rebuig.


Compartiu aquest projecte