Treballs premiats

La doble cara. Estudi de 4 casos a qui es planteja la resolució de paradoxes matemàtiques

La doble cara. Estudi de 4 casos a qui es planteja la resolució de paradoxes matemàtiques

Detall

Àmbit temàtic: FILOSOFIA
Edició: Premiats 2017

Centre: Institut Gabriel Ferrater i Soler, Reus
Autor/s autora/es: Elia Pujades Girona
Nivell educatiu: Segon de batxillerat
Tutors/es: Antoni Vila Corts


Compartiu aquest projecte

Objectius

Els objectius del meu treball neixen amb la vocació de poder plasmar el procés emocional i matemàtic dels quatre casos. En primer lloc, durant la part teòrica, em calia identificar els diversos tipus de paradoxes matemàtiques, classificar-les, aprofundir en la seva resolució, etc, i és per això que vaig idear una fitxa d’anàlisi que em va servir de model per analitzar totes les paradoxes. En segon lloc, durant l’estudi de casos, pretenia determinar les sensacions i emocions que s’identifiquen quan es plantegen paradoxes matemàtiques a persones cultes, identificar els tipus de bloquejos i el paper que jugaven els aspectes emocionals en aquests bloquejos, especificar les estratègies que utilitzen les persones cultes per analitzar paradoxes matemàtiques, així com determinar les sensacions i emocions en acabar el procés.

Metodologia

Per poder determinar els objectius del meu treball, calia preparar l’estudi de casos. Les quatre persones que el conformen van ser escollides seguint un criteri de varietat en edat, sexe, professió i nivell matemàtic. La prova, l’observació i les entrevistes que vaig realitzar posteriorment per a cada cas han sigut les fonts que m’han proporcionat la informació necessària. Cada cas va analitzar quatre paradoxes, dues de comunes per a tots els casos i dues de particulars. Durant l’entrevista, vaig intentar que m’expliquessin amb la màxima claredat possible els passos que havien seguit, els perquès del que deien i que reconeguessin ells mateixos sensacions i emocions que jo havia destacat. La finalitat de l’observació era endinsar-me en el procés de pensament que seguia cada persona i saber què feia en cada pas i per què ho feia. A partir d’un procés d’escoltar i analitzar els enregistraments, vaig crear un esquema d’anàlisi i vaig redactar la descripció de cada un dels casos.

Conclusions

Després de realitzar aquest treball he observat que tots els casos se senten condicionats pel terme paradoxa abans de començar el procés de resolució. Les estratègies de fer un diagrama i imaginar han estat presents en tots els casos, mentre que tots han utilitzat, en algun moment, una estratègia única. Els bloquejos d’origen afectiu han estat causats per la inseguretat, els nervis, la revisió excessiva… D’altra banda, han sorgit bloquejos perceptius en el moment de llegir l’enunciat; respecte el paper que juguen els aspectes emocionals en aquests bloquejos, he observat que un nivell més elevat de matemàtiques no implica una millor explicació de la paradoxa, sinó que hi intervenen altres característiques com la capacitat d’abstracció i les ganes de resoldre la paradoxa. Finalment, he trobat molt interessant la combinació de les matemàtiques i la psicologia en l’anàlisi de paradoxes perquè he observat reaccions totalment inesperades per mi.