Treballs premiats

La doble lectura de l’animació infantil

La doble lectura de l’animació infantil

Detall

Àmbit temàtic: ECONOMIA/SOCIOLOGIA/POLÍTICA
Edició: Premiats 2018

Centre: Escola Joan Pelegrí, Barcelona

Autora: Martina Torres Puig

Nivell educatiu: Segon de batxillerat

Tutora: Mar Carrió Font


Compartiu aquest projecte

Objectius

L’objectiu principal d’aquest treball és demostrar que les pel·lícules d’animació infantil tenen una doble lectura que crida l’atenció al públic adult.

Així doncs, em plantejo tres preguntes inicials mitjançant la resposta de les quals aconseguiré complir aquest objectiu: si les pel·lícules d’animació infantil tenen realment una doble lectura dirigida al públic adult, si és així quina metodologia fan servir i quin dels estudis és el que ho aconsegueix millor.

 

 

Metodologia

La metodologia que he fet servir durant el treball ha estat: en primer lloc triar els estudis que considerava importants i buscar una mica d’informació sobre cadascun, en segon lloc elaborar la part teòrica donant més rellevància a la història de l’estudi, en tercer lloc triar una pel·lícula de cada companyia que seguís uns requisits específics i en quart lloc dur a terme la part pràctica que consistia en fer la fitxa tècnica, mirar la pel·lícula i prendre apunts d’aspectes importants sobre la doble lectura, i llavors dur a terme l’argument i l’anàlisi. Finalment, he pogut elaborar l’abstract, la introducció, les conclusions i afegir imatges al treball.

Conclusions

Després de la recerca he pogut respondre les tres preguntes inicials que em plantejava.

Totes les pel·lícules tenen una doble lectura, però cadascuna és característica de cada estudi, ja que la metodologia que utilitzen és diferent en cada cas.

Walt Disney Pictures recorre a l’essència de Disney modernitzada, a Warner Bros es modernitza l’estudi i es fa sentir l’espectador identificat en alguns aspectes, en el cas de Pixar s’utilitza una gran simbologia per atrapar l’adult i commoure’l, en el de DreamWorks es fa una pel·lícula diferent als tòpics i posa elements que l’adult pot reconèixer, i en el d’Illumination Entertainment ambienta la pel·lícula en un temps en què l’espectador s’identifica. A part d’això, totes coincideixen en què pot haver-hi una reflexió moral al final i en què recorren als mateixos aspectes quan han de dirigir-se a un públic infantil: una aventura amb comèdia que incentiva la imaginació dels més petits.

Finalment, a la pregunta de quin dels estudis aconsegueix millor aquesta doble lectura, crec que no hi ha una resposta única, ja que cadascun utilitza uns recursos diferents que funcionen, però és subjectiu de cadascú saber quin l’influeix més.