Treballs premiats

La física, un pilar dels castells

La física, un pilar dels castells

Detall

Àmbit temàtic: FÍSICA
Edició: Premiats 2015

Centre: Institut De Guissona, Guissona
Autores: Marta Codina Franquesa, Mar Beneit Marsol
Nivell educatiu: 2n de batxillerat
Tutor: Andreu Marsal Coll

 

Objectius:

  • Conèixer la velocitat de caiguda de cada un dels components d’un castell, depenent de la seva posició i la massa del casteller.
  • Fer una comparació entre la caiguda d’un casteller i una caiguda lliure ideal i observar les diferències.
  • Observar les conseqüències que tenen les caigudes en els castellers, és a dir, concloure quina trajectòria segueixen els castellers, tot depenent de la seva posició i de l’estructura del castell.
  • Calcular l’energia potencial que posseeixen diferents castells i com afecta a la caiguda.
  • Observar com s’ocasionen les situacions d’equilibri i desequilibri i com estan relacionades amb la posició dels cossos dels castellers.
  • Calcular les forces de reacció que han de fer els castellers per suportar situacions de desequilibri.
  • Aplicar els coneixements que hem adquirit durant el treball a experiències castelleres reals.
  • Aprendre el funcionament de diversos programes informàtics, que ens permetin una major eficàcia en desenvolupament dels nostres objectius i, al mateix temps, fer-los més entenedors (Tracker).
  • Fer arribar a la gent la idea que els castells estan regits per les lleis físiques i que els puguin observar des d’un punt de vista més científic.

 

Metodologia:

Hem utilitzat el mètode científic; un conjunt de tècniques utilitzades per investigar fenomens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs.

S’ha constatat que el casteller que assoleix la màxima velocitat de caiguda és l’enxaneta.
Tanmateix, es pot afirmar que l’energia que es desprèn quan aquesta impacta contra la pinya no és la mes alta i, per tant, el xoc no és tan fort. Com ja s’ha mencionat, la intensitat de l’impacte depèn de l’energia que el cos posseeix i, per tant, no només està relacionada amb l’altura, sinó que també ho està amb la massa. Per aquest motiu no és l’enxaneta la que impacta més fort contra la pinya, sinó que ho són els castellers que es troben al cinquè pis.

Mitjançant el programa Tracker, hem arribant a la conclusió que quan es produeix una caiguda mai s’aconsegueixen acceleracions tan grans com la de la gravetat, degut al fregament i els xocs entre els castellers.

A més, addicionalment, s’ha realitzat l’estudi d’un tipus de caiguda molt concret, el despenjament del pom de dalt. Després de realitzar diferents càlculs s’ha conclòs que aquest és el model de caiguda més perillós. Tot i això no s’assoleixen acceleracions comparables a la de la gravetat. S’ha pogut demostrar que els castells són un conjunt de forces que interaccionen entre sí i que fan que aquestes estructures siguin dinàmiques. Aquest fet fa que els castellers hagin de superar situacions de desequilibri generant forces addicionals que s’oposen al pes del castell.

Centrant el treball també en les forces, es pot afirmar que el baix no suporta ell sol tot el pes del castell, ja que la pinya redueix el pes que ha de suportar en un 45%.


Compartiu aquest projecte