Treballs premiats

La immigració a Manresa: percepció i realitat

La immigració a Manresa: percepció i realitat

Detall

Àmbit temàtic: HISTÒRIA/GEOGRAFIA/ANTROPOLOGIA
Edició: Premiats 2017

Centre: Institut Pius Font i Quer, Manresa
Autor/s autora/es: Arnau Ballesteros Vilarasau
Nivell educatiu: Segon de batxillerat
Tutors/es: Josep Pla Huerta


Compartiu aquest projecte

Objectius

Aquest treball neix de la intuïció que sovint quan parlem de temes relacionats amb la immigració ho fem amb frivolitat. Després de parlar amb persones que havien treballat aquests temes vaig pensar que seria interessant treballar aquesta intuïció en un entorn proper com és la meva ciutat. Finalment vaig definir l’objectiu del treball: contrastar percepció i realitat sobre el fet migratori a Manresa.
Per acostar-nos a la realitat, el treball conté una part introductòria que ens introdueix al fet migratòri tant des d’una perspectiva general com des d’una perspectiva específica de la ciutat.
El gruix del treball, a on ja apareix la dualitat percepció/realitat, s’anomena ‘rumorologia’ i consisteix en descobrir què hi ha de veritat darrere de cinc dels rumors més estesos a la ciutat en temàtica d’immigració.
També s’ha realitzat una enquesta casolana que pretén conèixer si les diferents realitats exposades al llarg del treball coincideixen amb la percepció dels joves manresans.

Metodologia

S’han utilitzat diferents mètodes per fer cadascuna de les parts.
Per fer la part introductòria s’ha utilitzat un mètode bibliogràfic. Els conceptes més tècnics s’han interpretat a través de la consulta de blocs d’internet i llibres. Els apartats relacionats amb la ciutat es van elaborar a partir de la consulta de notícies a mitjans de comunicació, documents oficials de diverses institucions i una entrevista a un tècnic de l’Ajuntament.
L’apartat titulat ‘rumorologia’ segueix el mètode científic: hipòtesi (el rumor en qüestió), observació (entrevistes o dades objectives) i, finalment, s’ha verificat, desmentit o matisat la hipòtesi inicial. D’aquesta manera de cada hipòtesi se n’extreuen unes conclusions independents. Per completar aquesta part s’ha comptat amb la col·laboració d’una vintena de persones, empreses i entitats a qui s’ha entrevistat o fet consultes diverses.
L’enquesta s’ha elaborat a través de Google Drive a persones d’entre 15 i 24 anys de Manresa. Les dades que se’n desprenen són orientatives per contrastar la percepció amb la realitat d’algun aspecte concret, però aquestes dades no tenen el rigor que hauria de tenir una enquesta ben elaborada ja que no teníem els mitjans suficients perquè tingués aquest rigor.

Conclusions

Tots els rumors treballats són falsos o molt matisables. Gairebé sempre darrere d’un rumor hi trobem mala fe o desinformació. La dificultat de combatre’ls ve del fet que la persona que el difon ho fa en un ambient reduït i no té la necessitat d’aportar cap mena de prova i en aquest punt el desmentiment d’aquest rumor esdevé un acte de militància política ja que pot generar una situació d’incomoditat. Quan aquests rumors ja són de domini públic i des de les institucions se’ls intenta desmentir, una part significativa de la població moguda per la por i la desconfiança cap allò que és considerat com a diferent, intrínseques a la naturalesa humana, prefereix confiar en la ‘saviesa popular’ que amb les dades d’unes institucions que sovint són vistes des d’una certa distància. Per altra banda, me n’he adonat que molts dels conceptes que utilitzem per parlar d’immigració són extremadament difusos i complexes. Per exemple, no existeix una definició del tot clara del concepte d”immigrant’, és més convenient parlar de persones immigrades, és a dir, persones que en un moment de la seva vida han deixat el seu lloc d’origen, a dins o a fora de l’estat, per venir a viure a Manresa; o estrangers, la figura legal referent a les persones que no tenen la nacionalitat.