Treballs premiats

La influència del medi en les closques dels mol·luscs marins

La influència del medi en les closques dels mol·luscs marins

Detall

Àmbit temàtic: BIOLOGIA GENERAL/ZOOLOGIA/BOTÀNICA
Edició: Premiats 2015

Centre: Col·legi Badalonès, Badalona
Autora: Nerea Montedeoca Vázquez
Nivell educatiu: 2n de batxillerat
Tutora: Montserrat Forcadell Giralt

 

Objectius:

Aquest treball consta de tres objectius principals que un cop acomplerts permetran corroborar o falsar la hipòtesi inicial, ja que cadascun d’ells es centra en algun dels aspectes que aquesta planteja. D’aquesta manera, els objectius poden resumir-se en els punts següents:

  • Comparar les conquilles recollides a tres platges catalanes (la platja dels Pescadors de Badalona, la platja llarga de Tarragona i la platja de la Pineda) i relacionar-les per mida, estructura… amb els diferents factors abiòtics que caracteritzen les zones de recollida.
  • Dur a terme l’extracció de pigments de les conquilles de diferents individus d’una mateixa espècie (Acanthocardia tuberculata) i calcular-ne les proporcions presents de cadascun d’aquests pigments.
  • Realitzar mesures dels opercles d’Astraea rugosa i comparar l’evolució de les seves mides en funció del temps amb els canvis referits als factors abiòtics produïts sobre el medi al llarg del període de temps estipulat.

 

Metodologia:

Referint-nos al primer dels objectius, s’ha de realitzar una recollida de conquilles de cadascuna de les platges mencionades durant un temps determinat per tal de poder classificar-ne cadascun dels individus. Després, s’han de calcular els índexs de diversitat pertinents de cada zona de recollida i les mides mitjanes de cada espècie. També s’ha disposar dels valors de salinitat, pH i temperatura de cada platja.
Si ens referim al segon objectiu, s’han de seleccionar els individus d’Acanthocardia tuberculata trobats a cadascuna de les zones de recollida i aplicar-los el mètode d’extracció pigmentària (explicat al propi treball) per a poder separar els pigments per mitjà d’una cromatografia i calcular les proporcions en que es troben.
Per poder acomplir el tercer objectiu, s’han de mesurar amb un peu de rei les dimensions dels diferents opercles d’Astraea rugosa i calcular la seva mitjana aritmètica, per tal de representar, posteriorment, aquestes dades en una gràfica.

 

Conclusions:

La hipòtesi presentada inicialment no s’hauria de considerar com a vàlida en la seva totalitat perquè tot i semblar cert el fet que respecte als aspectes estructurals de les conquilles sí que existeix una relació directa amb l’entorn, si ens basem en la metodologia emprada, no es pot establir el grau d’influència que hi té o la importància que manté juntament amb la constitució genètica dels organismes.
Cal afegir que degut als problemes mencionats en el disseny experimental plantejat, no es pot afirmar (ni negar) que entre la seva pigmentació característica i els factors abiòtics que caracteritzen el medi on es troben, la relació existent sigui igualment directa.
No obstant això, sí que es pot considerar com a vàlida la premissa que estableix l’existència d’una relació indirecta entre ambdós conceptes en algunes especies concretes que empren per a la síntesi de la seva conquilla, pigments procedents de l’aliment que consumeixen.


Compartiu aquest projecte