Treballs premiats

La influència social: per què la nostra personalitat desapareix dins d’un grup?

La influència social: per què la nostra personalitat desapareix dins d’un grup?

Detall

Àmbit temàtic: PSICOLOGIA I PSICOFISIOLOGIA
Edició: Premiats 2016

Centre: Jaume Viladoms II, Sabadell
Autor/s autora/es: Anna Armendáriz Asensio, Lidia Martín Sánchez
Nivell educatiu: Segon de batxillerat
Tutors/es: Xavier Ledesma Verdaguer


Compartiu aquest projecte

Objectius

El propòsit d’aquest treball de recerca és indagar quines són les raons que porten a l’individu a alterar els seus pensaments, sentiments, comportaments i accions davant d’un col·lectiu. Convé ressaltar que la nostra intenció és indagar tant el procés, com el resultat d’aquesta influència social. Tot seguit, l’objectiu és citar nombrosos experiments que reconeguts psicòlegs han desenvolupat al llarg del segle XX per tal de recolzar la pròpia tesi. En particular, farem al·lusió a la hipòtesi de cadascun dels investigadors, és a dir, la observació o teoria que portà al científic a executar l’assaig, el funcionament i procés que seguí l’experiment, així com la variable independent (condició que s’investiga) i la variable dependent (condició que reflecteix els efectes de la variable independent), les conclusions que extragué el psicòleg i les deduccions sobre les causes de l’alteració de la conducta de l’organisme observat i, en darrer lloc, la crítica social que obtingué l’experiment; dit d’una altra manera, si els resultats només poden ser utilitzats en la situació artificial creada al laboratori, o bé, són generalitzables a la vida real. Altrament, el nostre propòsit empíric és reproduir un experiment a un grup de persones de diferents edats, ja portat a terme prèviament, amb la finalitat d’extreure els nostres propis resultats sobre la validesa d’aquesta branca de la psicologia. Així mateix, passarem un qüestionari als participants de l’assaig a fi d’enquadrar les conclusions de l’apartat pràctic de la investigació.

Metodologia

En relació a la metodologia, aquest treball de recerca inclou dos aparts clarament diferenciats, aíxi com dos procediments indispensables per assolir els resultats corresponents. D’una banda, el primer bloc teòric és el resultat d’una acurada recerca d’informació envers la definició de conceptes, les hipòtesis de diferents psicòlegs socials, els nombrosos experiments reproduïts al llarg del segle XX i, en darrer lloc, les respectives conclusions. En aquest sentit, la informació obtinguda a partir de diferents fonts (enciclopèdies, diccionaris, llibres de psicològia social, documentals, Internet, persones especialitzades en la matèria…) fou analitzada, classificada i filtrada a fi d’exposar únicament allò que fos realment útil per a la resposta de la nostra qüestió inicial. D’altra banda, el següent bloc pràctic és fruit de la reproducció d’un experiment fonamentat en el mètode científic empíric-analític (hipòtesi, variable independent, variable dependent, funcionament de l’assaig, conclusions, deduccions i correccions de la hipòtesi inicial). Cal remarcar que la prova exposada en el treball té com a precedent un experiment ja reproduït prèviament l’any 1956, conegut com ‘La prova de les línies’. Tanmateix, malgrat confiar inicialment en les facilitats de l’existència d’un antecedent, a la pràctica, ens varem trobar amb una ambigüetat sobre els estímuls. Així doncs, varem haver d’idear i dissenyar les variables de l’experiment partint de les concises explicacions del psicòleg nord-americà sobre la dinàmica de la prova.

Conclusions

Pel que fa a la part teòrica, no només hem trobat una sèrie de respostes vàlides per la nostra pregunta inicial, és a dir, quines són les raons que porten a l’individu a alterar els seus pensaments, sentiments, comportaments i accions davant d’un col·lectiu, sinó que també hem descobert un seguit de fenòmens que, a mesura que els llegíem, ens adonàvem que no només eren teories escrites: passen realment en el dia a dia, ens passen a nosaltres! Probablement, això sigui el que més ens ha fet gaudir de l’evolució del treball. D’altra banda, en relació amb l’experiment que hem reproduït, convé ressaltar que ha esdevingut molt més complex del que expectàvem inicialment. De fet, varem triar un assaig ja realitzat prèviament, és a dir, ‘La prova de les línies’ de Solomon Asch (1956), atès que els seus estímuls ja estaven establerts. Tanmateix, quan varem haver de desenvolupar l’experiment, ens adonarem que no hi havia cap referència precisa i definida sobre les variables (instruccions de la prova, longitud de les línies, quantitat de respostes errònies preseleccionades…) i varem haver d’idear-les partint de les concises explicacions del psicòleg nord-americà sobre la dinàmica de la prova. Així, considerem que ens hem topat amb molts obstacles en el transcurs de l’experiment -trobar una sala adient per imitar-lo, entre d’altres; però, tot plegat, els resultats han estat vàlids, alhora que analitzables. Tot i així, hi ha dubtes que encara resten pendents, els quals els associem a l’escassa mostra de subjectes d’experimentació.