Treballs premiats

La invisibilitat: cercant mètodes per fer possible l’impossible

La invisibilitat: cercant mètodes per fer possible l’impossible

Detall

Àmbit temàtic: FÍSICA
Edició: Premiats 2013

Àrea: Física Aplicada

Centre: Escola Ipse, Barcelona

Autors: Conrad Corbella Bagot

Nivell educatiu: 2n Batxillerat

Tutors: Xavi Soler Monné

 

L’objectiu d’aquest treball és el d’endinsar-se en el tema de la invisibilitat per descobrir si és o no possible aconseguir-la. A més, en cas que ho sigui, la intenció és descriure quin procediment s’hauria de seguir per tal d’assolir-la. Així mateix, es pretén conèixer quines característiques tenen aquells materials que ja de per si ho són. Finalment, tenint en compte el gran nombre de recursos que s’estan destinant a la seva investigació, també s’intentarà descobrir si té o no alguna aplicació pràctica més enllà del camp militar.

En definitiva, el primer dels objectius d’aquest treball és descobir si és o no possible, com es pot aconseguir i per a què serveix la invisibilitat. Per altra banda, el segon és que sigui tan divulgatiu com sigui possible. És a dir, intentar que qualsevol lector pugui arribar a comprendre com un podria aconseguir fer invisible un cert objecte..

La metodologia amb la qual s’ha dut a terme el treball ha consistit bàsicament en fer recerca bibliogràfica. Malgrat en un principi la intenció era dur a terme alguna part pràctica que complementès les hipòtesis plantejades o alguna simulació amb ordinador (es va seguir un curs d’informàtica a aquest efecte), la dificultat de tractament del tema va fer-ho impossible.

Malgrat tot, per intentar aconseguir més informació es va assistir a un taller a l’Institut de Ciències Fotòniques i Òptica de Castelldefels i a diverses conferències d’un cicle al Cosmocaixa. Amb tota la informació obtinguda i aprofitant els coneixements aportats pel curs d’informàtica (de Flash) es van crear les animacions que complementen el treball i que es poden trobar tot prement sobre algunes de les fotografies en el format en PDF o en web. Aixi mateix, també es van dur a terme diversos experiments la intenció dels quals era donar exemples de la teoria que s’explicava.

Finalment, cal senyalar que a l’hora de tractar la informació bibliogràfica es va seguir el següent procediment: una primera lectura i un resum amb paraules pròpies, seguit d’una segona lectura i d’una comprovació en alguna altra revista (la majoria de la informació provenia de revistes), d’un investigador o d’una altra pàgina web i la correcció d’aquesta. Finalment, s’escrivia de nou emprant paraules tant planeres com sigui possible, però intentant no perdre el rigor científic..

La hipòtesi inicial (“sí que és possible fer invisible un objecte”) no es pot considerar ni certa ni falsa del tot: malgrat avui en dia s’hi estan dedicant molts esforços i cada dia hi estem més a prop, encara no s’ha aconseguit. Això sí, els esforços que s’hi dediquen fan creure que sí que serà possible assolir-la algun dia properament. A més, el treball va ser escrit abans de notícies com aquesta: http://ves.cat/hl9u, que fan pensar que està molt, molt a prop.

A més, si bé potser encara no som capaços de fer-ho per a la llum visible, sí que ho som, per exemple, als camps magnètics estàtica; i fer-ho té una aplicació pràctica: gràcies a aquest instrument podrien realitzar-se un TAC aquelles persones que porten un marcapassos.

Aquest no és l’únic instrument que s’ha inventat i al llarg del treball se’n detallen d’altres però en qualsevol cas, molt sovont es fan troballes que responen a una necessitat. En canvi, segons David Smith: “amb [els metamaterials] hi ha una gran llibertat de disseny i, com sovint ocorre amb les noves tecnologies, segurament les seves millors utilitats encara no s’hagin ni pensat”.

Finalment responent a la darrera de les preguntes (com es pot aconseguir), es fa difícil de resumir-ho però sovint es fan servir ‘metamaterials’ per tal de curvar la llum. La limitació d’espai impedeix una descripció més precisa però aquesta es pot trobar tant durant el treball com en les conclusions, que també presenten una certa autocrítica del que s’ha aconseguit.


Compartiu aquest projecte