Treballs premiats

La química ens ajuda: Be S.O.S

La química ens ajuda: Be S.O.S

Detall

Àmbit temàtic: QUÍMICA
Edició: Premiats 2012

Àrea: Química analítica

Centre: Institut Icària, Barcelona

Autors: Marc Arderiu i Romero

Nivell educatiu: Segon de batxillerat

Tutors: Dolors Jovell i Brunet

 

Objectiu: comprovar quin és l’estat actual de les aigües del Besòs al curs baix.

Vaig triar una sèrie de paràmetres que pogués mesurar fàcilment amb els mitjans que tenim a l’institut i que a més tinguessin certa importància com a indicadors de contaminació en les aigües d’un riu. Per això vaig consultar els estudis de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i de la Diputació de Barcelona, i també la meva tutora del treball. Vaig seleccionar tres punts de mostreig que em van semblar significatius: abans i després de la depuradora de Montcada (B1 i B2), per comprovar l’efecte que poden tenir-hi els abocaments, i a prop de la desembocadura (B4), per comprovar si el riu té una certa capacitat d’autodepuració entre el punt B2 i la desembocadura.

Tant B1 com B2 coincideixen amb estacions de mostreig de l’ACA. Això m’ha permès comparar els registres de dades de l’ACA amb les meves dades i veure l’evolució al llarg dels anys dels paràmetres que jo he estudiat. En aquests punts de mostreig vaig agafar mostres d’aigua els dies 30 de juny, 12 de juliol (després de pluges fortes), 9 de setembre i 26 de desembre del 2011.

Vaig recollir 1,5 l d’aigua de cada estació B1, B2 i B4. Quan vaig agafar les mostres vaig mesurar la temperatura dins de l’aigua del riu i la temperatura ambiental. Llavors les vaig traslladar al laboratori per fer les anàlisis químiques següents:

–       Clorurs amb una reacció de valoració amb AgNO3.

–       Duresa de l’aigua (ions de calci i magnesi) amb una reacció de valoració amb EDTA. Conductivitat amb un conductímetre; també vaig calcular la mineralització.

–       Nitrats, emprant un lot preparat de Panreac.

–       Concentració d’oxigen dissolt, vaig emprar un lot de Macherey-Nagel basat en el mètode de Winkler. El pH s’obté amb un simple pH-metre.

També vaig recollir mostres d’alguns macroinvertebrats indicadors a les ribes del riu i els vaig determinar amb les taules del projecte Rius. Posteriorment vaig analitzar totes les dades.

Els diferents paràmetres presenten valors elevats, per damunt dels límits òptims per a la vida: els clorurs estan per sobre dels 200 mg/l (a l’estació B4 encara són més elevats); la duresa, 200 a 450 mg/l; els nitrats, entre 15 i 60 mg/l; la conductivitat, amb valors per damunt de 1.500 µS, i un dèficit d’oxigen del 25 %. Tot això vol dir que hi ha molta contaminació.

Els registres històrics de l’ACA i la DIBA per a les estacions B1 i B2 mostren una lleugera milloria de la qualitat de les aigües a partir de l’any 2000; tanmateix, la qualitat continua sent pèssima. Puc concloure que l’aigua abocada per la depuradora dilueix certs paràmetres (clorurs, duresa i conductivitat), fa disminuir la saturació d’oxigen, i provoca l’augment dels nitrats; per tant, suposo que s’ha produït un augment de la matèria orgànica. En els quilòmetres que hi ha des de l’estació B2 fins a la B4 el riu té una certa capacitat d’autodepuració ja que disminueixen els nitrats i augmenta la saturació d’oxigen. A l’estació B4 es detecta un augment de clorurs a causa de la intrusió marina. Les pluges del 12 de juliol van fer augmentar el cabal i la terbolesa del riu, van diluir els paràmetres estudiats, a excepció de la saturació d’oxigen, que va augmentar, i van reduir la intrusió salina.


Compartiu aquest projecte