Treballs premiats

LA RÀDIO: Del femení singular al femení plural. Anàlisi del paper de la ràdio en la vida de les dones: d’àvies a nétes Centre: Institut Guindàvols, Lleida

LA RÀDIO: Del femení singular al femení plural. Anàlisi del paper de la ràdio en la vida de les dones: d’àvies a nétes Centre: Institut Guindàvols, Lleida

Detall

Àmbit temàtic: ECONOMIA, SOCIOLOGIA I POLÍTICA
Edició: Premiats 2016

Autor/s autora/es: Ester Gil Navarro, Clàudia Pubill Quintillà
Nivell educatiu: Tercer d’ESO
Tutors/es: Maria Teresa Quintillà Zanuy


Compartiu aquest projecte

Objectius

L’objectiu general de la nostra recerca ha estat demostrar, a partir del testimoniatge individual de quatre dones, les nostres àvies, que les joves que van créixer en la postguerra van ser sotmeses a un adoctrinament encobert per part del poder de l’època (la dictadura franquista i l’església catòlica) i que la ràdio va ser un instrument molt útil i poderós per a això, doncs era una manera d’entreteniment essencial per a aquella generació de joves, paper que no té gens a veure amb el qual juga avui en dia la ràdio en la generació de noies del segle XXI, ja que avui la ràdio té altres funcions i les noies troben guies de comportament en altres mitjans que no són la ràdio (youtubers, influencers, xarxes socials, etc).
Secundàriament, ens vam plantejar l’objectiu de donar a conèixer les vivències femenines de la generació de la postguerra a través d’un documental domèstic que servís de punt de partida per reflexionar sobre tot l’analitzat anteriorment.

Metodologia

En primer lloc, per establir el marc teòric, vam recaptar tota la informació possible sobre la història de la ràdio i sobre la vida de les dones durant el franquisme. A continuació, per conèixer les vivències de les nostres àvies, els vam fer una entrevista, que vam enregistrar, transcriure i muntar (resultat és un documental de 67 minuts accessible a https://www.youtube.com/watch?v=JqcaLTTEHbc). Finalment, vam redactar una biografia comentada de les protagonistes, il·lustrada amb un arbre genealògic i fotografies, així com un resum comparat de la seva experiència de vida amb la ràdio. Per conèixer el paper de la ràdio per a la població adolescent actual, vam passar una enquesta a tot l’alumnat del nostre institut, vam buidar els resultats, i els vam interpretar i il·lustrar amb gràfics i taules. Finalment, vam fer un estudi comparatiu dels usos i gustos relatius a la ràdio d’adolescents i àvies i vam determinar en quins punts divergien i en quins coincidien.

Conclusions

A partir de les entrevistes a les nostres àvies, hem constatat que a la postguerra la ràdio va inculcar en les noies un model de dona ideal segons el règim franquista, sense que elles s’adonessin, a través dels seus programes femenins favorits, que eren els consultoris sentimentals, concursos i serials. A partir de l’enquesta a l’alumnat del nostre institut, concloem que no hi ha diferències significatives en el paper de la ràdio en funció del sexe: nois i noies ens comportem de forma semblant. Hem comprovat que la ràdio ha canviat molt, i el seu paper i influència no té res a veure amb el d’èpoques passades, ja que la ràdio és usada avui com una forma secundària d’entreteniment i gairebé exclusivament musical. Per acabar, hem de confessar que encara que no hem descobert res nou o revolucionari, la nostra recerca ens ha servit per conèixer detalls de la vida de les nostres àvies i per comprendre que la història oral també és part important de la història oficial.