Treballs premiats

La reinserció de presos d’ETA

La reinserció de presos d’ETA

Detall

Àmbit temàtic: COMUNICACIÓ I INFORMACIÓ
Edició: Premiats 2014

Centre: Escola Ipse, Barcelona
Autora: Helena Martín Cuevas
Nivell educatiu: 2n Batxillerat
Tutora: Mònica Sarrà Rovira

 

 

Objectius:

  • Endinsament en la història i l’evolució de la banda armada d’ETA per tal de poder entendre i analitzar l’actual procés de reconciliació espanyol.
  • Analitzar la opinió que tenen els diferents sectors de la societat, mitjans de comunicació i partits polítics sobre ETA.
  • Situar l’actual punt en el procés de pau i conèixer la visió que en té la societat.
  • Emmarcar la lluita armada dins el sistema penitenciari espanyol.
  • Conèixer les entrevistes de perdó i els seus efectes en els participants.

Amb l’estudi d’aquests factors, l’objectiu principal és valorar si és possible la reinserció dels presos d’ETA des d’un punt de vista general, que comprengui l’àmbit polític, legislatiu i emocional.

 

Metodologia:

  • Recollida i lectura d’informació per a contextualitzar la banda terrorista i redactar-ne la part teòrica(història i evolució).
  • Assistència a conferències (Jornades per l’amnistia de preses polítiques) i entitats (CEDRE).
  • Realització d’una enquesta a 50 persones sobre la visió que té la societat sobre ETA i anàlisi de l’opinió que en tenen els diferents sectors de la societat (mitjans de comunicació, partits polítics, víctimes del terrorisme, col·lectiu de presos, ONU…).
  • – Entrevistes a:
    • Ángeles Pedraza, presidenta de l’AVT
    • José Vargas Rincón, president de l’ACVOT
    • Funcionari de presons anònim
    • Alain Coloma, de las Juventudes Socialistas de Euskadi
    • Presa d’ETA
    • Militants de Bildu i PNV (en forma de quadre comparatiu)
  • Anàlisi i recerca sobre l’actual llei penitenciària, el procés de pau i les entrevistes de perdó
  • Redacció de les conclusions.

 

Conclusions:

La lluita armada és un aspecte que la política no pot ignorar, però malgrat això, l’actual govern espanyol evita tractar-lo per possibles respostes de la oposició. En els mitjans de comunicació i els partits polítics, s’utilitza la seva lluita armada per guanyar adeptes i manipular al poble, de manera que no es troba informació objectiva.
És dins d’aquest àmbit que trobem un procés de pau que va començar anys enrere i que ajuda la societat a començar a integrar els presos etarres dins d’aquesta, ja que oficialitza la reconciliació. Malgrat tot, és un procés lent i ignorat per l’actual govern espanyol.
Les entrevistes de perdó, per altra banda, només apaivaguen el dolor dels afectats i humanitzen els seus participants.
És per això que, amb una clara divisió d’opinions ben fermes, la societat encara no està preparada per acceptar aquest tipus de presos, doncs cap de les dues bandes vol cedir ni tampoc interessa als polítics donar-li importància.
En definitiva, el dolor que va causar ETA encara és molt present en el poble espanyol i per tant, només el temps podrà guarir o pal·liar l’odi que separa aquestes mentalitats enfrontades.


Compartiu aquest projecte