Treballs premiats

La salinització de la conca hidrogràfica del Llobregat

La salinització de la conca hidrogràfica del Llobregat

Detall

Àmbit temàtic: QUÍMICA
Edició: Premiats 2014

Centre: Institut Castellet, Sant Vicenç de Castellet
Autora: Melania González Torres
Nivell educatiu: 2n Batxillerat
Tutor: Pedro Martínez Jiménez

 

 

Objectius:

En primer lloc, aquest treball pretén aprofundir en les causes i les conseqüències de la salinització que pateix la conca hidrogràfica del Llobregat pel seu pas pel Bages, fent recerca de tota aquella informació que sigui útil per a entendre la problemàtica.
D’altra banda, pretén demostrar aquesta salinització mitjançant una analítica que donarà resposta a la hipòtesi de la part pràctica: augmenta molt la salinitat del Cardener després del seu pas per Súria? L’objectiu d’aquesta analítica és determinar la concentració en mg/L de clorurs de cada mostra d’aigua agafada en diferents punts al llarg del recorregut del Cardener a la conca salina i relacionar la situació del runam del Fusteret amb l’índex de clorurs de cada mostra.
Per últim, també pretén conèixer la posició de l’empresa encarregada de l’explotació de les mines, Iberpotash, i de les plataformes ecologistes Prousal! i Montsalat a través de la informació proporcionada per les pàgines web i el contacte directe amb membres de Prousal! i treballadors d’Iberpotash.

 

Metodologia:

El nucli de la metodologia de recerca emprada en aquest treball ha estat la recopilació, contrastació i valoració de la informació obtinguda de diferents fonts per tal de comprendre les causes i les conseqüències de la problemàtica en qüestió. A la part teòrica del treball trobem aquella informació de caire més bibliogràfic i a la part pràctica aquella informació proporcionada per l’analítica i les dues entrevistes, és a dir, provinent de fonts experimentals.
Pel que fa al disseny experimental, l’analítica està basada en l’anàlisi de clorurs de diferents mostres d’aigua mitjançant el mètode de Mhor, una valoració que s’aconsegueix fent reaccionar el nitrat de plata amb els ions clorur presents a l’aigua, utilitzant el cromat de potassi com a indicador. Les mostres d’aigua van ser agafades el dia 16 de juny amb un pal llarg enganxat a una garrafa tallada per la meitat i els punts de mostreig van ser Cardona, Sant Salvador de Torroella, Súria, Callús nord, Callús sud, Sant Joan de Vilatorrada, Manresa i Castellgalí (on vaig agafar una mostra al Llobregat i al Cardener abans i després de la unió dels dos rius).

 

Conclusions:

El resultat del treball de recerca ha estat satisfactori, ja que s’han assolit els objectius inicials. S’ha corroborat la hipòtesi: la salinitat del riu Cardener s’incrementa molt (de 50 a 250 mg cl/L) després del seu pas per Súria i la realització del treball ha estat una experiència molt interessant que m’ha permès aprendre coses noves i consolidar coneixements que ja tenia.
A l’hora de redactar la part teòrica he hagut de realitzar una important tasca de cerca i síntesi d’informació i en la realització de la part pràctica m’he familiaritzat més amb el laboratori i la metodologia científica.
D’altra banda, amb les dues entrevistes s’han pogut plasmar algunes de les divergències entre els dos protagonistes de la ‘guerra contra la salinització’. Mentre que Iberpotash busca argument per a tot, la plataforma ecologista culpabilitza a la mineria dels problemes de salinització sense fer gaire incís en la salinitat natural, que també juga un paper important.
Per acabar, cal dir que, després d’haver fet aquest treball, he pogut conèixer amb més profunditat una problemàtica propera i he pogut crear la meva pròpia visió sobre aquesta. Considero que si aquest problema encara existeix és perquè des d’un inici no es van fer bé les coses i, per tant, és inútil intentar trobar solucions parcials si no s’intenta solucionar l’arrel del problema.


Compartiu aquest projecte