Treballs premiats

La síndrome d’Ulisses

La síndrome d’Ulisses

Detall

Àmbit temàtic: ECONOMIA/SOCIOLOGIA/POLÍTICA
Edició: Premiats 2014

Centre: Col·legi Jesuïtes Gràcia Kostka, Barcelona
Autora: Jana Ortiz Ciruela
Nivell educatiu: 2n Batxillerat
Tutora: Virginia Menendez Cabrera

 

 

Objectius:

Amb l’elaboració d’aquest Treball de Recerca es volen aconseguir els objectius següents:

  • Conèixer en profunditat en què consisteix la Síndrome d’Ulisses.
  • Valorar de primera mà, a partir d’entrevistes i relacions personals amb professionals i immigrants, la realitat de l’immigrant, tant personal com social, parant una atenció especial en els factors que intervenen en la síndrome i que estan recollits en l’Escala d’Ulisses.
  • Fer un mostreig que ens ajudi a saber el grau de coneixement de la societat catalana del que és la Síndrome d’Ulisses.
  • Contribuir a l’ús de l’Escala d’Ulisses per part de professionals, mecanitzant l’aplicació de la mateixa a partir dels paràmetres que intervenen en aquesta.
  • Analitzar el fenomen migratori a Catalunya i els impactes demogràfics en els últims anys.

 

Metodologia:

El cos del treball s’ha dividit en dos grans blocs. Una primera part teòrica on es fa un apropament al fenomen de la immigració des d’una vessant humana, les diferències entre les migracions del segle XX i XXI, així com i l’impacte de la immigració en el fenomen demogràfic a Catalunya i a Espanya; es recullen els tràmits per la legalització dels immigrants; s’aprofundeix en el coneixement de la Síndrome d’Ulisses, definida per primera vegada pel Dr. Achotegui; s’estudia l’escala d’Ulisses, l’eina que permet recollir, sintetitzar i avaluar la situació de l’immigrant de forma sistemàtica i definida. Per últim, es recullen estudis que relacionen la síndrome amb col·lectius determinats (prostitutes i infants). A la part pràctica es realitza un treball de camp, amb entrevistes a immigrants i als professionals experts en la matèria que aporten un punt de vista sobre les qüestions que afecten i preocupen els immigrants. En aquest sentit, s’aconsegueix parlar amb el Dr. Achotegui, considerat el referent en el tema, l’advocat Lluís Mestres, el treballador social Jordi López i la psicòloga Karmele Salaberria. A més, es fa un estudi a fons de l’Escala d’Ulisses per tal de procedir a la mecanització de la mateixa, la qual cosa consisteix fonamentalment en automatitzar el resultats a partir de la indicació dels paràmetres que compleix l’immigrant, basant-se en els continguts i valors que defineix el propi Dr. Achotegui quan creà l’escala. Després es comprova la seva utilitat aplicant-la al cas real d’un immigrant. En l’última part del treball, es fa una enquesta per contrastar el grau de coneixement de la població sobre la Síndrome d’Ulisses en funció de diferents paràmetres com sexe o relació amb els immigrants.

 

Conclusions:

  • La Síndrome d’Ulisses no és cap malaltia ni trastorn mental, sinó que és una situació de vivència de múltiples circumstàncies d’estrès amb conseqüències físiques i psicològiques, però que no impedeixen que l’immigrant continuï lluitant per sortir endavant i superar la seva situació. I, encara que no arribin a desenvolupar els dols en la quantitat i intensitat suficient per dir que la pateixen, en el procés migratori sempre es manifesta algun dels dols que la integren.
  • El desconeixement a nivell general de la síndrome no deixa de ser un element més que mostra el grau d’implicació i coneixement general que es té sobre els problemes dels immigrants. És més habitual parlar del problema que suposa un immigrant que no pas dels problemes que aquests puguin patir. Fóra convenient destinar part dels recursos no només a temes assistencials, sinó també, a la prevenció, basada sobretot en la formació.
  • L’escala mecanitzada permet simplificar el procés d’avaluació a partir de la informació facilitada pel mateix immigrant.
  • Com a conclusions més personals cal afegir que és habitual oblidar que gran part de la població té parents o coneguts que han estat, són o seran immigrants. EN aquest sentit, cal donar importància a la valentia de molts, que sovint són rebutjats per la societat i que han fet un gran esforç deixant-ho tot i arriscant les seves vides en la recerca de millors condicions.
  • També, un major coneixement de la síndrome pot ajudar la integració dels immigrants.

Compartiu aquest projecte