Treballs premiats

La vegetació al Gorg de Creixell: D’abocador a espai natural

La vegetació al Gorg de Creixell: D’abocador a espai natural

Detall

Àmbit temàtic: BIOLOGIA GENERAL/ZOOLOGIA/BOTÀNICA
Edició: Premiats 2014

Centre: Institut Antoni de Martí i Franquès, Tarragona
Autor: Gabriel Lorenzo Herranz
Nivell educatiu: 2n Batxillerat
Tutora: Ana Patricia de Pablo Tovar

 

 

Objectius:

Realitzar un estudi de la vegetació present al Gorg, analitzant les relacions que s’estableixen entre les diferents espècies de cada comunitat i, com es relacionen les comunitats entre si en el conjunt de l’ecosistema. Determinar quina correlació hi ha entre la distribució de les comunitats en l’espai i els accidents geogràfics, i com les singularitats de l’àrea condicionen l’estructura de la vegetació. Un cop realitzat l’estudi, comparar les dades obtingudes amb estudis ja existents de l’espai de Els Muntanyans de Torredembarra, una zona pròxima amb un estat de conservació superior, i d’aquesta manera veure els efectes que té l’home sobre aquest fràgil ecosistema. Però el vertader objectiu que ha motivat aquest treball és aportar el meu petit gra de sorra en la recuperació dels espais naturals del meu voltant. Hi han molts estudis de la zona dels Muntanyans, però cap del Gorg. La intenció és que aquest estudi pugui servir de guia a les pròximes tasques de recuperació d’aquest espai.

 

Metodologia:

S’estructura en blocs: explicació de l’ecosistema típic d’una platja catalana, una aproximació al Gorg i, finalment, l’estudi de la seva vegetació. Com que l’àrea total és molt extensa, l’anàlisi s’ha realitzat seguint el mètode del relevé, que consisteix en delimitar espais petits i estudiar-ne la vegetació. Mitjançant un herbari fotogràfic d’elaboració pròpia i una clau dicotòmica es van identificar les espècies vegetals presents i les diferents comunitats que conformen. Després d’haver recollit dades com l’abundància, dominància o el nombre d’individus que tenia cada espècie per inventari, es van calcular els índexs de diversitat, equitativitat, constància i fidelitat. Aquests índexs ens informen sobre l’estat de conservació. Sobre un ortofotomapa es va delimitar l’espai ocupat per cada comunitat, creant un mapa de comunitats. Finalment, es va fer un transecte, mesurant manualment l’altimetria d’una zona i l’espai que hi ocupa cada comunitat, per després representar-ho gràficament.

 

Conclusions:

Tot i el mal estat de conservació, la vegetació del Gorg està prou recuperada per conformar comunitats reconeixibles i coherents amb l’espai en què es troben. Els índexs de diversitat i equitativitat mostren que totes les comunitats tenen una diversitat baixa, és a dir, el nombre d’espècies per comunitat és baix. També es va observar que una mateixa comunitat podia tenir variacions al llarg de l’espai, sobretot referent a la dominància i abundància de les diferents espècies. Comparant els resultats del meu estudi amb altres estudis de la zona ben conservada de Torredembarra ens adonem que les comunitats vegetals que trobem als dos espais coincideixen, a més, apareixen en el mateix ordre al transecte i tenen les mateixes espècies característiques. Això ens demostra que la vegetació ha pogut resistir la forta pressió antròpica a la qual ha estat sotmesa els últims anys sense alterar-se profundament, i ens aporta un missatge esperançador de cara a la recuperació de l’espai.


Compartiu aquest projecte