Treballs premiats

La veu dels morts: entomologia forense

La veu dels morts: entomologia forense

Detall

Àmbit temàtic: MEDICINA
Edició: Premiats 2013

Àrea coneixement:    Medicina Legal i Forense
Centre:    Institut Antoni de Martí i Franquès, Tarragona
Autor/s autora/es:    Francesc Bertran Cobo
Nivell educatiu:    2n Batxillerat
Tutors/es:    Ana de Pablo Tovar

Els objectius del treball van ser:
–    Determinar la influència del grau d’humitat del sòl en els processos de descomposició d’un cadàver.
–    Identificar el tipus de fauna cadavèrica que apareixerà en el transcurs de la descomposició, en funció de factors com l’exposició a l’aire lliure o el grau d’humitat del terra.
–    Determinar si la fauna trobada resultaria útil per mesurar l’IPM (interval post mortal), és a dir, el temps transcorregut des del moment en que es distribueixen pel terreny els subjectes d’estudi..
Prenent com a subjecte d’estudi 4 costelles de porc (Sus scrofa domestica), aquestes es distribueixen en un terreny rural de la següent manera:
–    Costella exposada a superfície amb humitat del sòl ambiental (grup control).
–    Costella exposada a superfície amb humitat del sòl alterada (degoteig de 1’2 L/hora gràcies a un bidó que subministra aigua).
–    Costella soterrada 15 cm amb humitat del sòl ambiental (grup control).
–    Costella soterrada 15 cm amb humitat del sòl alterada (degoteig de 1’2 L/hora gràcies a un bidó que subministra aigua).

L’experiment dura 33 dies i s’examinen les costelles 3 cops per setmana documentant un diari (reforçat amb suport gràfic) i recollint mostres de la fauna trobada. Les costelles es manipulen amb guants de làtex, retornant-les a la mateixa posició; les mostres d’organismes es recullen amb pinces i es conserven en una solució d’etanol al 70%, excepte les mostres de fongs, que s’obtenen amb un frotis i es conserven en un medi de cultiu que els permeti sobreviure fins al cultiu en placa de Petri.

Les conclusions van ser:
–    El grau d’humitat del sòl influeix indirectament en la velocitat de descomposició, perquè és una condició òptima que atrau amb més avidesa les espècies necròfagues de dípter, les quals no acceleraran la successió dels processos putrefactius,sinó que consumiran la matèria orgànica de les costelles de tal manera que s’assolirà abans el darrer període, l’esqueletització.
–    El grau d’humitat del sòl i el grau de soterrament condicionen el tipus de fauna cadavèrica que colonitza les costelles de porc, perquè el primer resulta ser una condició òptima per alguns grups, i adversa per altres; i el segon fa la funció de barrera entre el cos i la fauna.
–    Correlació de les espècies trobades amb les espècies esperades: en el cas dels coleòpters, la fauna cadavèrica identificada es correspon bastant amb les espècies predominants a la regió espanyola durant el període estival (predomini del 37% de la família Dermestidae; 8% de la família Cleridae). En canvi, pel que fa a dípters, la fauna cadavèrica identificada no és la més predominant a l’estiu en el cas de Lucilia i Calliphora (predomini del 2’76%; del 0’24 %).
Això pot ser degut a una variació regional mediterrània dels gràfics de predomini. En qualsevol cas, les mostres de fauna trobada serien suficients per a que un especialista calculés l’IPM de les costelles de porc


Compartiu aquest projecte