Treballs premiats

L’enigma de l’univers. Imaginació, ajuda’ns!

L’enigma de l’univers. Imaginació, ajuda’ns!

Detall

Àmbit temàtic: FILOSOFIA
Edició: Premiats 2017

Centre: Institut Montserrat, Barcelona
Autor/s autora/es: Antoni Jubés Monforte
Nivell educatiu: Segon de batxillerat
Tutors/es: Jose Luis Regojo Borrás


Compartiu aquest projecte

Objectius

Com a objectius concrets em vaig proposa:
Explorar la relació que hi ha hagut entre la filosofia i la física en el plantejament de les cosmovisions i, d’altra banda, avaluar el paper, el rol, que pot haver jugat la imaginació i la creativitat en les grans descobertes científiques, en els canvis de paradigma.
Pel que fa a la part pràctica, vaig voler explorar, a traves d’entrevistes o qüestionaris amb experts, els mateixos dos objectius que analitzava a la part teòrica però posant l’èmfasi en la influència que pot haver tingut la filosofia i la que pot tenir la pròpia imaginació del científic, a més de la lògica matemàtica- òbviament-, en la formulació de ‘les grans preguntes’, les preguntes clau.
En tercer lloc m’interessava saber l’opinió que ells tenien sobre les perspectives de futur i sobre com saber que havíem arribat al límit del coneixement

Metodologia

El treball original estava redactat en francès, ja que cursava la doble titulació Batxibac. Posteriorment, aquest treball l’he traduït al català per tal de poder optar a certàmens de Catalunya.
Primerament, vaig fer una revisió històrica de les diferents interpretacions de l’univers al llarg de la història, contextualitzant les diferents cosmovisions i analitzant també les limitacions a què es van veure sotmeses. He intentat centrar-me en els moments de canvi per així poder analitzar-los després i ser capaç de respondre a les preguntes formulades anteriorment. Vaig partir de les cosmovisions de l’antiga Grècia fins a arribar a les més modernes que lluiten per explicar els problemes de la física actual i altres un tan especulatives com és el cas dels multiversos.
Un cop acabada aquesta primera part, vaig realitzar dos entrevistes a científics nacionals. Em vaig anar animant i, a continuació, vaig contactar (en llengua anglesa o francesa) amb experts de gran renom internacional, com per exemple el Prof. Gerard ‘t Hooft (Nobel de Física l’any 1999). D’un total de 16 peticions, 9 d’elles van tenir una resposta afirmativa.

Conclusions

He pogut concloure que,
1. la filosofia és un llenguatge, un instrument, que els físics fan servir, encara que no sempre se’n adonguin. Possiblement els ajuda a ordenar els pensaments i fa que sorgeixin les grans preguntes des de els seus propis valors filosòfics. Totes dues disciplines (la física i la filosofia) volen respondre a preguntes fonamentals sobre com és el món on vivim.
2. no hi ha dubte que la creativitat i la imaginació són els veritables motors del canvi i que proporcionen l’energia creadora necessària per fer possible el progrés. Evidentment cal encarrilar i guiar aquest potencial a través de la lògica matemàtica.
3. per arribar a fer front als reptes futurs que ens planteja la cosmologia, per canviar el paradigma, necessitem millorar el coneixement tècnic previ, però aquest ha de venir sense limitacions i donant cabuda a la inspiració creadora que ens pot aportar la imaginació.