Treballs premiats

Les agregacions de la proteïna B-Amiloide en la malaltia de l’Alzheimer

Les agregacions de la proteïna B-Amiloide en la malaltia de l’Alzheimer

Detall

Àmbit temàtic: MEDICINA
Edició: Premiats 2017

Centre: Centre d’Estudis Joan XXIII, l’Hospitalet de Llobregat
Autor/s autora/es: Víctor Ramón Llorente
Nivell educatiu: Segon de batxillerat
Tutors/es: Matilde Azaustre Sánchez


Compartiu aquest projecte

Objectius

Aquest treball pretén fer recerca dins l’àmbit de les causes metabòliques involucrades en la malaltia de l’Alzheimer. Més concretament, s’estudia la proteïna Aß42 (ß-Amiloide 42), fins fa poc coneguda únicament com a responsable de la creació de les letals plaques amiloide. Aß42 és una proteïna mancada de regions definides, i és aquesta estructuració variable la que li permet adoptar una gran quantitat de morfologies. La proteïna monomèrica, els oligòmers, les fibres i les plaques amiolides són exemples de les agregacions més importants. L’objectiu d’aquest estudi és demostrar que l’oligòmer d’Aß42 pot ser una excel·lent i eficient diana terpèutica en la malaltia de l’Alzheimer. Atenent a això, qualsevol fonament científic descrit pretendrà resoldre la següent hipòtesi: L’agregació oligomèrica d’Aß42 és una potencial diana terapèutica en la malaltia de l’Alzheimer.

Metodologia

Essent un treball encarat a projectes futurs, ha sigut molt important fer un recull teòric del coneixement actual en aquest camp. Per assolir unes conclusions fermes, ha estat necessari comprendre la naturalesa d’Aß42 i les seves agregacions. Principalment, l’anàlisi dels coneixements teòrics que existeixen en aquest camp ha guiat el posterior estudi al laboratori. Els diferents processos experimentals han cercat determinar les caracterísiques de formació dels diferents agregats. L’SDS-Page ha significat una tècnica crucial per identificar i comparar els oligòmers, el seu període de formació i resistència a la temperatura i pH. Per altra banda, s’ha dut a terme una proteòlisi limitada de l’oligòmer i una posterior interpretació amb Western Blot. A més a més, ha estat necessari fer ús de la microscopia electrònica de transmissió per observar els agregats i una cromatografia per exclusió de tamany. En definitiva, la finalitat experimental és evidenciar les característiques de la conformació oligomèrica i compara-la amb les fibres i el monòmer.

Conclusions

La creació de diferents ambients laboratori ha permès analitzar l’evolució d’Aß42 com si es trobés in vivo. Des d’un punt de vista experimental, les fibres posseeixen una major capacitat d’agregació en un pH 7,4 fisiològic. Ambdós estructures es formen després d’hores incubant a 37ºC. L’augment de la temperatura, fins al punt d’ebullició, debilita totes les estructures d’agregació per donar lloc als monòmers inicials. Cal dir que les fibres a pH 9 i pH 7,4 posseeixen una mida molt gran comparada amb els oligòmers i els monòmers. Gràcies a la proteòlisi limitada, s’evidencia que els oligòmers posseeixen una regió N-inicial semi exposada al medi exterior, mentre que els dominis del Core i C-terminal semblen estar encoberts dins de la micel·la. A més a més de tot això, després de dur a terme la recerca teòrica i conèixer els fronts d’investigació d’alguns laboratoris capdavanters, és possible afirmar parcialment que l’agregat oligomèric presenta unes característiques disruptives en contacte amb les membranes neuronals. Les actuals teràpies immunològiques en proves emprades en aquest camp semblen ser eficients i, per tant, es probable que l’agregació oligomèrica sigui una diana rellevant en la malaltia en els propers anys.